Avui el sol em penetra.

Un relat de: onatge

Avui el sol em penetra.



Avui el sol em penetra
fins el moll dels ossos,
i em deixo penetrar.
Les flors llueixen
noms i cognoms.
L'aire és una joia de vida.
La llum del sol
és sembrat de vida.

.................................


Quan la lluna treu el nas a la nit,
no ho fa per xafarderia,
és per romanticisme.
Qui ho ha dit que
la nit és foscor?
La nit és llum.
La nit té cos, ulls,
sentiments, núvols i estrelles.

...................................

Al cementiri de les paraules
hi ha paraules mortes,
paraules amb vida,
i també n'hi ha que
no s'han dit mai.
Al cementiri de les paraules,
paraules mortes d'un poema.

onatge

Comentaris

  • lady_belen | 16-08-2009 | Valoració: 10

    és molt original aquest poema.
    jo crec que les paraules no han de guardar-se i no dir-se mai, sobretot aquelles que serien capaces de treure un somriure a algú, fer feliç. contínua així, de debò, m'encanta! un petó molt fort.

  • caram, onatge [Ofensiu]
    Epicuri | 16-08-2009

    quina creativitat et porta l'estiu.

    Ahir ja et volia comentar aquest vers, i avui, m'ha costat de trobar-lo entre la teva prolífica producció, està clar que la lluna surt per romanticisme i que la nit està plena de llum.

    Has sentit parlar de la paradoxa d'Olbert? si t'interessa la ciència cerca "paradoxes" a la viquipedia...

    Darrerament em sento més aviat al cementiri de les paraules, allà on el versos dormen el somni dels justs, una mica perdut entre paraules mai dites.

    i la calor.

    Salut i poesia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

373724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com