Cercador
Vull i vull
Un relat de: Epicuri- Compartir:
VULL i VULL
Deixa'm gaudir dels teus pits de dona
deixa'm amb tu, rodolar per la sorra
deixa'm en mi, sentir tes mans
deixam en mi, sentir ta xona,
com un regal del mar
regal, de perles rodones.
Sí.
T'he mentit i em sap greu
però NO SÉ...
...És l'ànsia que porto endins,
que tot ho esguerra i m'esborrona...
Ara em sento culpable.
Ho saps... i jugues amb mi.
Ara tens les meves veritats,
però no veus tan clar el camí.
Ara entrecreues els dits,
amagues els teus tresors.
Jo et demano perdó i
et suplico de retenir-los
però et clous.
Em negues el perdó
com a preu de mes mentides.
i...
i si ens estiguéssim, amor
d'ones i de joguines?
Però tu, fas que no
i jo, m'amago en la nit.
Les aigües tornen al riu,
escolta la remor...
A la cuit,
juga l'amor.
Tan sols jugant,
la innocència,
és bella.
No la ignorant no,
la que sap.
La que és
Vella.
i jo VULL i VULL.
Comentaris
-
hola :)[Ofensiu]lady_belen | 21-07-2009
hola!en primer lloc, gràcies per signar el meu relat i haver-lo llegit.
aquest teu especialment m'ha agradat molt, potser per motius personals, ja que per mentides que han ferit greument el meu cor i ho han fet mil trossos... no veig molt clar el camí, i tampoc la paraula "perdó", exactament com has escrit: " Em negues el perdó com a preu de mes mentides." m'ha agradat, de debò, jugues molt bé amb les paraules, saps expressar-te a la perfecció. enhorabona, seguiré llegint-te, ja que és un plaer.
belen =) -
felicitats!!!!!![Ofensiu]mjesus | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429153 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com