Un vers, un somni... un t'estimo

m'agrada =)
un petonet. segiré llegint relts teus.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

m'encanta! El títol ja estira a llegir-lo, i el poema et va fascinant poc a poc, amb cada vers, amb cada estrofa...
Directe als preferits!
Una abraçada,
Marta.

i la meva felicitació.

Un poema fascinant, la meva enhorabona.

Salutacions.

Fantàsic!!!
Jo també crec que aquest poema es un dels molts que senten el mateix que jo intento transemtre en el meu, tot i que jo no ho arribo a fer tan bé, ni molt menys.
Un petò

Un poema senzill però dolç i encantador. És ben bé així, com diu el teu poema, que neixen la majoria dels meus poemes d'amor... suposo que per això l'he sentit més profundament. M'agrada com expliques el desenvolupament del poema, al principi recordant alguna cosa, escrivint una paraula, encadenant lletres i, poc a poc, van neixent els versos, gairebé sense adonar-te!

Petons!!

la poesia i tu us doneu la mà, ets una mestra per mi i et tenia massa oblidada, ho sent

No hi ha millor manera de demostrar l'amor a una persona que dedicant aquesta meravella, aquesta preciositat de poema...
M'ha agradat molt.
Res més al respecte.
sort i endavant!

Aquest poema deixa sense paraules per poder-lo comentar com caldria! Cualsevol comentari és curt!

màgic, especial...
Sense paraules!
Bonissim!
Petonassos!

bravo! Té raó OhCapità, és,ets, una meravella!!

Quin brollador de paraules amb màgia. Tal com dius, cadascuna té tanta vida, tanta força, tant d'amor que dóna vida a l'altra d'un mode natural i sorprenent alhora.

Quin miracle el de l'amor! Sempre tan repetit i SEMPRE tan nou. IRREPETIBLE.

molt bé brideshead, brodes paraules, brodes batecs i l'entorn s'incendia de joia, de llum esplendent i clara.
una abraçada!

Sense paraules! m'ha agradat moltíssim! maquííísim! escrius molt bé! no t'havia llegit mai i ara em posaré a llegir més relats teus! vinga segueix així!
Petons!! Fins aviat! Salut i Festa!!

És maquísim, no tinc paraules per elogiar-te el poema!^^ Quina passada, que bonic! En fi tot això del somni, del poema, de la paraula t'estimo..
Molt ben redactat i amb una sutilesa molt maca.
Felicitats!(k)

he llegit el teu llarguíssim. preciós, generós i poètic comentari teu al meu poema "confessió d'un secret d'un jove poeta" i...
m'has deixat tocat i enfonsat... i aprofito per dir-te un altre secret inconfessable... em vaig oblidar de tu al nombrar alguns poetes d' RC... feia temps que no et llegia (apareixen poetes nous, et despistes i perd accidentalment les pistes dels d'abans com tu...)
avui t'incorporo a la llista dels meus autors preferits i et prometo seguir-te llegint per alimentar-me de tu...
Neixem per gaudir i cada cop que gaudim, neixem de nou i fem immortal l'ànima... i llegir-te és gaudir!!!
gràcies per les teves paraules...
Aquest poema m'ha pres... aquest paral·lelisme entre la creació d'un poema i l'amor m'ha meravellat... i has anat desgranant mot a mot, vers a vers... fins arribar a l'obra mestra...
un petó i una abraçada immensa!!!

Com us puc comentar després de llegir-vos un dels seus millors poemes, princesa de la planura de York?

"Envaeixes d'inspiració
des del primer vers
dibuixant-ne d'altres

I s'enamoren les estrofes
una rere l'altra
de manera apassionada

Neix el poema,
una realitat,
tot esperança

Un somni desperta
de compassades paraules

Un vers, un somni, ...
impregnat al teu coxí
no només una paraula

Neix el poema,
desperta el t'estimo"

Amb el teu permís, als seus peus, com sempre un aprenent.

OhCapità.

Hola brideshead : )

He passat a veure que tenies de nou per aqui, i no deixes ni de sorprendre'm ni de superar-te!
M'ha agradat moltissim el poema, tant per la tematica, com per les paraules escollides per transmetra-la, com per un paral.lelisme que es podria deixar entreveure entre el desenvolupament d'aquest somni, el desenvolupament de l'amor per a una persona, o el mateix cami de la vida... (o, al reflectir-ho en un somni, l'anhel de tot aixo).

Fantastic, de debo. Felicitats!!

una abraçadasa,

m

M'ha encantat la manera d'explicar que unes coses porten a d'altres. Crec que tot el teu poema és una espiral encisadora que fins i tot podries continuar. En ell, s'hi barregen sentiments densos i honestos i paraules elegants i encertades. Per tant, concloc (je,je) que és un poema preciós... I a més és un d'aquells poemes teus, d'aquests que sense saber qui l'ha escrit endevinaria que és teu. Porta el teu segell: és tendre i màgic!

Quan el llenguatge parla del llenguatge, es diu que és metallenguatge, quan aquest metallenguatge es realitza d'una forma tan expressiva que et permet veure les imatges que l'autora fa referència, es diu que és plàstic.Per tant podríem dir que has fet una metapoesia plàstica la qual m'ha encantat, com tot el que escrius, malgrat sigui un manta i no et comenti tot el que et mereixes.
Moltes gràcies per ser-hi aquí.

Sergi.

PD. No creguis que he oblidat la feina-plaer-somni conjunt que tenim pendent, però saps què? no ho faré fins trobar-nos algun dia, més tard o més d'hora, ja es veurà venir.

Petons literaris.

Un t'estimo escrit entre senzilles i belles paraules unides en un vers, en un somni, en un poema. Llevar-se i trobar-se amb un T'estimo escrit com una simple paraula, però amb un gran significat. Un t'estimo que te fa llevar contenta i amb aquella lluentor als ulls.

Em pots dir dofineta! jejeje, tranquil·la, que ja m'agrada! Al final t'hi acabes acostumant, i a més que també em fa il·lusió!

Merci pel comentari!
Gemm@

m'ha sonat com una d'aquestes simfonies, que comencen amb suavitat i que, progressivament, s'hi van incorporant nous instruments per arribar a la plenitud d'una orquestració brillant.

Després de l'última nota, enmig del silenci, restem plens de la música escoltada.

Sembla un somni, però la simfonia existeix.

I amb ella, tots els sentiments que la van inspirar i que, en escoltar-la, ens ha trasmés.

tot acaba sent real. I qui no ha somiat despertar-se i trobar escrit al coixí la paraula t'estimo??
M'encanta el final. El despertar.
Molt tendresa hi ha.

Equinozio

Del bell mig d'un sentiment, d'una sensació difícilment descriptible, comença a sorgir un poema, omplint-se de versos cada cop amb més intensitat, ple de records, de somnis i de paraules que s'empenyen per trobar el seu camí...
Com l'essència de la vida, un t'estimo queda escrit en cada fracció d'ànima que busca la llum.
Un poema preciós i profund...

Una abraçada i fins aviat!!!

...de tot plegat, és el record. El record, que amb la seva ànsia per prendre forma esdevé paraula. I quan la paraula creix i coneix altres mots amb qui compartir el plaer de mostrar sentiments... apareix el primer vers.

A partir d'aquí, a poc a poc, amb la lentitud tranquil·la i alhora amb l'energia ferma del proper naixement, ens apropem a l'estrofa.

Estrofes enamorades, estrofes que es multipliquen, estrofes intenses, apassionades, encisades les unes per les altres... I amb elles, neix el poema.

El poema: una realitat. Tan certa com ho és la força pregona i la senzillesa càlida d'un "t'estimo".

Cal que et digui, brideshead, que m'ha agradat?

Un petó,

LLIBRE

PS.- Vés per on, els dies en què estic més cansada, també estic més treballadora... serà que intento no parar per no adormir-me?