I tu? Ets egoista o només ho fas veure?

La veritat del amor:
és dolor,
és passió,
és desconsolació,
és foc, és gel...
pel meu cor...


Si encara que t'estimi, t'odio
i encara que t'odii, t'estmo,
quan pararé de sufrir?


*saida*

Les melodies,
les notes,
el compas d'una guitarra,
l'estrofa d'una canço...
combinades,
barrejades,
fusionades...
fan reviure l'amor.



És extrany que la música ens faci sentir tantes coses... Ho fas molt bé, encara que jo també sóc molt jóve...(17)
Preciòs
*saida*

Home! que jo no sóc ningú! nommés escric perque ho sento (i sento tot el que escric...¬_¬) no ho sé, suposo que com tots els escriptors, em sento sola i buida si no m'expresso escribint. espero que parlem més. m'agrada com escrius...
petons
*saida*

i m'encanta. Ser viva i veure la veritat de les meve paraules, encara que facin mal. És lo millor que hi ha. No em menteixis!

ets una persona amb molta sensibilitat i tens molt de força. Vols demostrar-li al món tot el que vals i fins ara se't dona molt bé! Espero que tot et vagi bé, (cosa que no crec, perquè els que escribim ho fem per evadir-nos de la nostra realitat, d'un món que ens atormenta).
Chao, petons!
*kuroe*
(saida)

m'ha semblat un... (text, comfessió, sentiment ocult?), tant és, només sé que les teves paraules m'han arribat "a la patata".

...els records. no et mortifiquis, no ploris, no sentis, nomès escriu. si no s'he n'ha adonat, de que ets un raig de lluna amb el poder de les paraules, no mereix ni la teva compassió. no es mereix que hagis sigut seva.
segueix així.
venç al sofriment.
ptons!

sóc el negre, sóc el dól. veig la seva cara il·luminada quan parla d'ella. ell es foc, ella llum, jo foscor. sóc l'ombra que viu entre els records. m'alimento de la malenconia i dels vestigis del seu amor. et comprenc. sóc com tu, l'ombra errant.

m'he tornat a llegir el teu text. cada cop m'agrada més. ets una llum en el cel plàcidament entempestat. segueix, m'agrades.

gràcies a tots els què em comenteu! però no m'afalagueu tant, que nomès sóc quitxalla! Un petó molt fort a tots els enamorats sufridors i obscurs com jo.

què se'n va fer, d'ella? va intentar tornar al mar i va morir ofegada? no em deixis amb l'intriga!

... perquè una persona no pot desconectar el seu cos de la seva ànima, el seu aura. el sexe és la unió de dues persones, física i emocionalment, encara que no vulguin o ho neguin. si ya t'he posseÏt no importa quantes dones et tinguin desprès... seràs sempre meu! (i dic això amb poca experiència en el sexe, que consti, nomès tinc 17 anys i sóc tímida)

dilema? no, camvi. tots els dies camviem, jo avui no sóc igual que ahir i demà seré una completa desconeguda...l'amor és complex, es irreal, però tan vivíd que ens mata per dins. l'amor és odi i l'impotència de no poder odiar a aquesta persona.
o si més no, avui opino això. ja parlarem demà, si cal.

m'agrada mollt com escrius, deu ser que estem sincronitzades, jeje! el mal d'amor crema i congel·la, no?

se que ho puc fer millor. just tinc 17 anys i encara em queda molt per apendre de les lletres.