kuroe

barcelona,

4 Relats, 21 Comentaris
5208 Lectures
Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
tinc disset anys, he sobreviscut disset anys en un món ple de delincuència i de perills morals. Per això no dec tenir la ment molt lllúcida. Per això nomès escrivint s'omple el meu esperit. Vaig estimar al meu pare i va morir. Vaig estimar a una noia i no ho va saber. Vaig estimar a un noi i em va trencar el cor. Vaig estimar a un noi... i encara l'estimo. I ell no em veu, enlluernat per l'ànima cristal·lina i pura d'una deessa.

Últims relats de kuroe

  • Jo

    kuroe - 20-10-2008 - 1163 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ja no sóc la nena que crida el teu nom per les nits, però un cop la vaig ser. més

  • Solitud

    kuroe - 14-10-2008 - 1636 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Solitut, solitut, solitut, solitut... més

  • Només un instant...

    kuroe - 14-10-2008 - 849 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La obscuritat més absoluta m'embolta. No crido, ni ploro, simplement em deixo guiar per les ombres... més

  • És amor

    kuroe - 09-10-2008 - 1563 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    He tornat a caure. Mirant els teus ulls daurats, sonric. més

Últims comentaris de l'autor

  • kuroe | 14-10-2008 | Valoració: 10

    I tu? Ets egoista o només ho fas veure?

    La veritat del amor:
    és dolor,
    és passió,
    és desconsolació,
    és foc, és gel...
    pel meu cor...


    Si encara que t'estimi, t'odio
    i encara que t'odii, t'estmo,
    quan pararé de sufrir?


    *saida*

  • kuroe | 14-10-2008 | Valoració: 9

    Les melodies,
    les notes,
    el compas d'una guitarra,
    l'estrofa d'una canço...
    combinades,
    barrejades,
    fusionades...
    fan reviure l'amor.



    És extrany que la música ens faci sentir tantes coses... Ho fas molt bé, encara que jo també sóc molt jóve...(17)
    Preciòs
    *saida*

  • kuroe | 14-10-2008

    Home! que jo no sóc ningú! nommés escric perque ho sento (i sento tot el que escric...¬_¬) no ho sé, suposo que com tots els escriptors, em sento sola i buida si no m'expresso escribint. espero que parlem més. m'agrada com escrius...
    petons
    *saida*

  • kuroe | 13-10-2008 | Valoració: 10

    i m'encanta. Ser viva i veure la veritat de les meve paraules, encara que facin mal. És lo millor que hi ha. No em menteixis!

  • kuroe | 13-10-2008 | Valoració: 9

    ets una persona amb molta sensibilitat i tens molt de força. Vols demostrar-li al món tot el que vals i fins ara se't dona molt bé! Espero que tot et vagi bé, (cosa que no crec, perquè els que escribim ho fem per evadir-nos de la nostra realitat, d'un món que ens atormenta).
    Chao, petons!
    *kuroe*
    (saida)

  • kuroe | 13-10-2008 | Valoració: 8

    m'ha semblat un... (text, comfessió, sentiment ocult?), tant és, només sé que les teves paraules m'han arribat "a la patata".

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 10

    ...els records. no et mortifiquis, no ploris, no sentis, nomès escriu. si no s'he n'ha adonat, de que ets un raig de lluna amb el poder de les paraules, no mereix ni la teva compassió. no es mereix que hagis sigut seva.
    segueix així.
    venç al sofriment.
    ptons!

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 10

    sóc el negre, sóc el dól. veig la seva cara il·luminada quan parla d'ella. ell es foc, ella llum, jo foscor. sóc l'ombra que viu entre els records. m'alimento de la malenconia i dels vestigis del seu amor. et comprenc. sóc com tu, l'ombra errant.

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 10

    m'he tornat a llegir el teu text. cada cop m'agrada més. ets una llum en el cel plàcidament entempestat. segueix, m'agrades.

  • kuroe | 10-10-2008

    gràcies a tots els què em comenteu! però no m'afalagueu tant, que nomès sóc quitxalla! Un petó molt fort a tots els enamorats sufridors i obscurs com jo.

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 9

    què se'n va fer, d'ella? va intentar tornar al mar i va morir ofegada? no em deixis amb l'intriga!

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 9

    ... perquè una persona no pot desconectar el seu cos de la seva ànima, el seu aura. el sexe és la unió de dues persones, física i emocionalment, encara que no vulguin o ho neguin. si ya t'he posseÏt no importa quantes dones et tinguin desprès... seràs sempre meu! (i dic això amb poca experiència en el sexe, que consti, nomès tinc 17 anys i sóc tímida)

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 9

    dilema? no, camvi. tots els dies camviem, jo avui no sóc igual que ahir i demà seré una completa desconeguda...l'amor és complex, es irreal, però tan vivíd que ens mata per dins. l'amor és odi i l'impotència de no poder odiar a aquesta persona.
    o si més no, avui opino això. ja parlarem demà, si cal.

  • kuroe | 10-10-2008 | Valoració: 9

    m'agrada mollt com escrius, deu ser que estem sincronitzades, jeje! el mal d'amor crema i congel·la, no?

  • kuroe | 09-10-2008 | Valoració: 6

    se que ho puc fer millor. just tinc 17 anys i encara em queda molt per apendre de les lletres.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: