És amor

Un relat de: kuroe

Penses que no ho faré, però t'acaricio la galta amb el dors de la mà. Tu tanques fortment els ulls i t'esgarrifes. Les meves mans són gelades. Ja no ho recordava; no suportes el fred.
Baixo la meva mà per la teva mandíbula i repaso els teus llavis amb els dits. Obres de cop els ulls, jo somric amb amargor. Recordo el tracte; tu poses el límit.
Cap deu entregar-se. No vull sofrir de nou, no aquest cop. I tu... tu no m'estimes, però em necessites, molt més del que t'agradaria.
Estic aquí per la meva ansia masoquista de veure'l. L'estimo.
M'acaricíes la mà i la beses suaument. Entrellaço els meus dits amb els teus. Deixo caure el meu cap en la teva espatlla i oculto el rostre. La teva mà ardent es posa en la meva galta i la teva veu càlida em susurra:

-Mai podrem estar junts-dius, i les teves paraules són una maranya de filferros que desgarren mon cor. Intentes mostrar-te fred, però sota el gel de la seva veupuc captar un àpiç de dolor, un dolor obscur, palpable i sagnant... igual que el meu.

-Ho sé-faig-No m'importa. Així ja està bé.

-No és just per tu. Et faig mal. No et fa bé ser amb mí.

-¡I estar lluny de tu tampoc em fa bé! Ni a tu...

- Jo tinc a la Clara.

Aparto la mirada amb disgust.

-No hi ha res dolent en el que fem. Som amics. Res més. Nomès parlem- i dic desprès- No té importància el que jo senta per tu.¿O es que vols que me'n vagi i no torni?

-No. No vull això.

Ara és la meva.

-¿Perquè?

--Per què...- et quedes pensatiu-em fas feliç. Em comprens. Et necessito.

-¿M'estimes?

Empasses saliva.

-Sí. No sé de quina manera, però sento una cosa molt forta per tu. A la Clara l'estimo, però no sé exactament què sento per tu.¿No és extrany?

M'inclino sobre tu i et beso en el front, dolçment.

-No. És amor.

Comentaris

  • Això si que es amor[Ofensiu]
    Boigpertu | 30-10-2008

    Buff, m'ha encantat aquest relat i tots els altres que tens!

    Tens una manera d'escriure molt dolça!
    Segueix així


    PetonetsPetonets,
    Albert*

  • Foc a la sang[Ofensiu]
    Judas Escariot | 14-10-2008

    En primer lloc gràcies per llegir-me. Tot i que no sóc molt major que tu, ara disfruto l' amor d' una manera diferent, amb la meva parella. Però, tinc encara molt frescos els records dels amors impossibles, fogosos, de tristors immenses...
    Tot de records que, un cop al sac, et serviran per adonarte'n demà que tot el que estàs visquent avui és preciós i de valor incalculable. Ara pateixes, com ho vaig fer jo i tothom que estimi, demà quan miris enrere no veuràs patiment, tan sols veuràs la joia i el goig que t' omplen el cor quan se t' atança, l' amor.
    I per últim m' agradaria aconsellar-te que no tinguis por de patir, perquè patir és viure. Estima tan com puguis i de totes les maneres que puguis, ara bé, el que és més important és que de tot el que estimis TU siguis lo primer.

    Gràcies per fer-me recordar

  • moltes gràcies[Ofensiu]
    rasablanca10 | 14-10-2008

    pel comentari! sempre em dóna ànims llegir paraules de suport! :)

    ja tenc ganes de llegir alguna cosa més teva,
    aquest relat em va deixar amb molt, però molt bon gust de boca!

    un petonàs!
    i endavant

  • jo mateixa[Ofensiu]
    kuroe | 10-10-2008

    gràcies a tots els què em comenteu! però no m'afalagueu tant, que nomès sóc quitxalla! Un petó molt fort a tots els enamorats sufridors i obscurs com jo.

  • quant...[Ofensiu]
    desmai | 10-10-2008 | Valoració: 10

    de dolor que provoca l'amor...quant de plaer...quant de joc entre mirades i desperfectes del passat...quanta tristesa...quanta llibertat...en un amor dolç però ferd...en un amor reclós...en un amor de vosaltres dos....



    És perfecte! m'alegra haver-te descobert!


    Gemma.

  • Sí ho és.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-10-2008 | Valoració: 10

    Hi han moltes maneres d'estimar i hi han molts instants. Estimar no és limitat per les coordenades de temps i situacions.
    Coincideixo. Sí, és amor.

  • rasablanca10 | 09-10-2008

    m'encanta.
    suposo que perquè m'hi sent indentificada tal volta.
    però de veritat, m'encanta.

    no t'aturis d'escriure :)
    et seguiré llegint!
    un petó!

  • puc fer-ho![Ofensiu]
    kuroe | 09-10-2008 | Valoració: 6

    se que ho puc fer millor. just tinc 17 anys i encara em queda molt per apendre de les lletres.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

kuroe

4 Relats

21 Comentaris

5208 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
tinc disset anys, he sobreviscut disset anys en un món ple de delincuència i de perills morals. Per això no dec tenir la ment molt lllúcida. Per això nomès escrivint s'omple el meu esperit. Vaig estimar al meu pare i va morir. Vaig estimar a una noia i no ho va saber. Vaig estimar a un noi i em va trencar el cor. Vaig estimar a un noi... i encara l'estimo. I ell no em veu, enlluernat per l'ànima cristal·lina i pura d'una deessa.

Últims relats de l'autor