Solitud

Un relat de: kuroe

Sí, estant sola, penso en tu, sóc completament sola o m'acompanya la teva essència?

És un dilema del cor. Si sóc amb tu em semto sola, si estic sola penso en tu. No hi ha res intermedi.
No sé a què jugues; em poses contra l'espasa i la paret, fas que mogui les meves peces, però mai m'ensenyes les teves cartes. Ets un trampós del joc?

La solitut es fa palpable. No puc continuar explicant-me, ja m'atrapa...

Comentaris

  • rasablanca10 | 16-10-2008 | Valoració: 9

    vaja.. de cada cop em meravelles més eh!

    jo penso que el record d'una persona o d'un bon moment sempre és una companyia, et fa sentir menys sola.. aquest record té tanta força que fins i tot pot dibuixar-nos un somriure o alegrar-nos petits moments del dia
    però malgrat tot, a vegades no poder deixar de recordar és un malson..

    molt bon relat
    enhorabona!

  • et semblarà cruel...[Ofensiu]
    diesi | 14-10-2008 | Valoració: 9

    ... però aprofita aquests instants d'estar entre l'espasa i la paret.

    gràcies pel teu comentari, tens molta raó

    un petó i seguim llegint-nos!

    #NaT#

  • PARLANT DE SOLITUD[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 14-10-2008 | Valoració: 8

    Aconsegueixes que molta gent et llegeixi, i el relat no manca sol.

Valoració mitja: 9

l´Autor

kuroe

4 Relats

21 Comentaris

5567 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
tinc disset anys, he sobreviscut disset anys en un món ple de delincuència i de perills morals. Per això no dec tenir la ment molt lllúcida. Per això nomès escrivint s'omple el meu esperit. Vaig estimar al meu pare i va morir. Vaig estimar a una noia i no ho va saber. Vaig estimar a un noi i em va trencar el cor. Vaig estimar a un noi... i encara l'estimo. I ell no em veu, enlluernat per l'ànima cristal·lina i pura d'una deessa.

Últims relats de l'autor