tots estem atormentats...,ho només els millors?

que no cal patir per ser un bon escriptor. Tot i que hi ha molts exemples d'escriptors que han patit molt i que després ho han plasmat als seus escrits, també n'hi ha que no han patit gaire, o no més que la resta de nosaltres. Jo personalment no sé quins dels escriptors actuals d'aquí han patit... però em sembla que pocs (repeteixo, no més que l'altra gent).

Ara bé, potser sí que és cert que per ser un bon escriptor va bé tenir una gran sensibilitat, i això a vegades fa patir en situacions que altres s'ho prendrien millor (o més fredament).

X

Mais non, ma cherie!
Jo crec que hi ha allò que hom anomena sensibilitat.
Qui sent, està viu.
I estar viu et dimensiona a base de dolor, però també de moments deliciosos de joia superba, diguem-li felicità.
Però el cas és que al nostre voltant, i a dintre també, la felicità no és la norma.

És imprescindible... que ho gaudeixis.

Una abraçada