Serà la guitarra

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Tu, tan tendre, fent poemes amarats de tendresa i també de saviesa...
Llàgrimes que surten del fons d'un cor que vessa sentiments, mots encadenats que tracen, que els dibuixen amb precisió i en fan poesia i molt més.

És tot un plaer anar-te llegint i veure com creixes en les paraules.

Una abraçada.

Quin món tan procel·lós aquest dels rodamons, que van buscant-se la vida de poble en poble, sempre esperant una moneda mentre ens ofereixen el seu art... Uns veritables i esforçats artistes que moltes vegades esdevenen autèntics indigents.
Un món que has reflectit amb el teu poema, farcit d'emoció i de bons sentiments... Sentiments de poeta.
Una abraçada!
FRANCESC

aquesta sensació que transmets, és molt sensible i argumentada. Deu ser el patiment i l'angoixa el que corrou als rodamons a tenir por de tot, sobre tot del menjar i la negre nit.

Salut i records!
Alzinar8

Que vestits de pobresa, poden aconseguir
amb dits o paraules,
fer riure, plorar i enamorar.
els diners no els alimenten
nomes el seu art els hi dona vida.

Avet

que escrit amb tendresa i llàgrimes al ulls relates una de les escenes quotidianes i que tan bé descrius, que mentre el llegeixo sembla estigui veient el rodamón amb la guitarra la boina la mirada perduda i uns ulls tristos cercant l'ajut, amb els seu cant a la boca i el plor en el sentiment. Francament preciós.
Una abraçada

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

paleses la teva sensibilitat, per a mi, una de les qualitats més importants d'un bon poeta.
Et felicito una vegada més, Marc.
Un petó.
Nonna_Carme

Quina sort que tens de que encara se'tu nui la gola davant d'un desemparat. Saps el que té de dolent fer-se gran? Que ja hem vist moltes coses i, de vegades, ja estem inmunitzats contra el dolor dels demés.
Molts i molt petons

Se m'ha oblidat dir-te que ets un noi amb empenta, encara que t'ho digui tothom, es la veritat, jo amb tretze anys no havia aprés a escriure quasi bé.

quelscom

fapena veure gent estirada al carrer amb el típic cartell i la gorra al terra perquè tirin monedes, però a vegades es mentira.
Però el relat é molt tendre i sensible m'has tocat la fibra i això m'ha encantt, espero dsfrutis molt de la vida i qwue ningú d'aquesta pàgina acabi al carrer demanant caritat.

Apa! quelcom

El teu poema és un esclat de tendresa, que m'ha fet veure't així.

Ets un oceà
d'mmensa llum blava,
que deixes brollar
ones de silenci
de la pregonesa,
que batega fort
al so d'un bell art.

Una forta abraçada.

carme

Les melodies,
les notes,
el compas d'una guitarra,
l'estrofa d'una canço...
combinades,
barrejades,
fusionades...
fan reviure l'amor.



És extrany que la música ens faci sentir tantes coses... Ho fas molt bé, encara que jo també sóc molt jóve...(17)
Preciòs
*saida*

és molt important a l'hora d'escriure, especialment si escrius poemes.
El cor s'ha d'obri de bat a bat i deixar-te impregnar per les sensacions que t'arriben d'arreu.
Emociona aquesta relació espontània que mantenen, com un flaix, nen i adult envolcallats per uns acords.

Un petonet!
MarBlava

La sensibilitat de la melodia d'una guitarra ben tocada entra pels porus de la pell
i ens posa la melangia al cor, si la tonada és trista. Això és art, i el que se l'escolta
un artista.
Veig que ets d'aquells que llegint un llibre, un poema, escoltant música o mirant
un quadre, vibra interiorment i s'emociona espiritualment. Segueix per aquest
camí i arribaràs lluny en qualsevol manifestació artística que et subjugui.

Per una bona cançó, els poemes també es poden cantar i les cançons es poden recitar. T'ha sortit bonic.

Un relat meravellós farcit de tendresa, sentiment, connexió, percepció.... vaja...vaja....
A vegades un instrument ens connecta. Gràcies.