obscuritat

Records entelats.
Llàgrimes sobre el coixí.
Enyorança boja.
Nits solitàries.
Dies eterns.
Obscuritat ferma.


Sona la nostra cançó mentre veig com la beses a ella,
com els teus ulls la miren amb la mateixa passió que un dia em miraren a mi,
mentre acarones el seu rostre i li obris el teu cor, trencant amb un cop sec el meu.

Ni tu saps que encara t´estim des de la distància, ni sabràs mai que en silenci et seguiré estimant fins que la lluna deixi de sortir totes les nits.

Em demano un i un altre cop què té ella que no tingui jo,
sé que és inútil, que l'amor és cec, que és el cor qui tria,
però saber-ho no serveix de res, no evita el meu sofriment,
la raó es un peó sense importància en aquest taulell d'escacs.

No crec que ella t'estimi com t´estim jo,
fins a la bogeria,
però malgrat tot
és ella qui està entre els teus braços mentre jo escric aquestes paraules a la llum d´una trista candela i amb l`anima seca.

És ella qui acaricia cada racó del teu cos,
qui comparteix amb tu el calor de les seves nits,
qui et somriu
i qui et diu a cau d'orella que t'estima.

No serviran de res les meves paraules,
ni les meves llàgrimes, ni els meus sospirs,
probablement ni tan sols els meus mil i un intents de parlar amb tu un altre cop canviaran la situació.

Tan sols esper amor meu
que ella et cuidi tal i com et mereixes
que et faci feliç
i et porti la pau que en la teva vida necessitaves amb tanta urgència.

Jo, des de l'obscuritat
et seguiré estimant amb totes les forces del meu cor
malgrat no serveixi per res,
més que per fer-me sofrir.