Al Sebastià Climent

Al Sebastià Climent.

Quan un bon amic se’n va, amb el que has compartit de tot: viatges, trobades, converses de tota mena, et quedes estupefacte, sense paraules i sobretot si ha estat de manera sobtada.
Li agradava escriure, els seus relats eren reflexions de tot el que l’envoltava i que li cridava l’atenció. Ho sabia fer de manera molt entenedora, senzilla i a voltes punyent i d’una riquesa lèxica que demostrava el coneixement i l’interès per la seva llengua.
Una altra de les seves passions era l’art amb tots els seus aspectes: gravats, olis, aquarel·les, que segurament reflectien tot el que sentia en determinats moments, de vegades colors clars, colors càlids, de vegades colors foscos fins i tot amb tocs de negre. Tot això quedava palès a les seves exposicions en diferents sales i llocs.
Havia gaudit viatjant per mig món, i s’havia empapat de la cultura i les costums dels diversos paísos que visitaven, sempre acompanyat de l’Anna, amb qui encara van poder celebrar que havien compartit, junts, mig segle de les seves vides.
Enyoraré els teus relats, no sé on ets, però siguis on siguis estic segura que seguiràs escribint i pintant. Podria explicar moltes més coses viscudes en la teva companyia, però només diré que ens has deixat una emprempta inesborrable i el teu record perdurarà sempre en tots nosaltres.
Sebastià, bon viatge cap on t’hagi portat el teu adéu.