LA HIPOCRESIA DE LA SOCIETAT

LA HIPOCRESIA DE LA SOCIETAT

La sinceritat i la veritat, malauradament, no és el que més abunda en la nostra societat, i a vegades, sense adonar-nos-en, en som nosaltres mateixos els responsables que això sigui així. I com? Donant mals exemples als petits.

Veiem dos cassos en concret.
Una família visita a uns amics que havien estat pares recentment, per tal d’anar a conèixer al nadó. Prèviament davant la seva filla, el matrimoni que anava de visita, havia comentat (en veu alta) davant d’ella, que la criatura a que anaven a veure, havien sentit dir per boca d’altres amics, que era molt lleig. Arribats a la casa del neòfit, tot just veure el recent nascut, l’expressió de la parella fou: “Què vermellet”, “com es mou” “quins cabells més arrissats”... tot menys dir-li “que maco”.

Sortosament, la filla, no els va contradir pas al davant de tothom, però de segur que en veure silenciar el què protocol·làriament calia, (bona educació en diuen) se li quedà ben gravat al cervell, com dient, no es pot ser sinceren aquest món.

Un segon cas: El fill d’un matrimoni, queda convidat per dinar a casa d’un amic, per tal de celebrar el seu aniversari. Aquell dia la mare de l’amic, els hi va preparar un arròs amb beixamel, perquè sabia que als dos els hi agradava molt. Un cop acabat el dinar, la mare del company li preguntà al convidat: “Què t’ha agradat l’arròs?”, i la resposta del xicot no podia ser més sincera: “Si però, ma mare el fa més bo” Un cop arribat a casa seva, la pregunta de la mare del nen convidat, era obligada: “Com ha anat el dinar? I la resposta fou: “Hem menjat arròs amb beixamel i sa mare m’ha preguntat si m’havia agradat”, a la qual cosa, ella li etzibà: “Ah si? I que li has dit tu?”, “Que m’agradava més el que tu fas”, “Però fill meu, això no és diu!” “Com que no?, ara veig que tots els grans sou uns mentiders” I se’n va anar a la seva habitació tot contrariat.

I com aquests, segur que hom en trobaria molts més d’exemples.
La conclusió és que mentir, és molts cops necessari, i si no, per què s’ha inventat la diplomàcia.?

Jaumedelleida