DE RODALIES NO ME N’OBLIDARÉ PER DIES

DE RODALIES NO ME N’OBLIDARÉ PER DIES
(L’Odissea d’un viatge en tren)

Feia potser més de 30 anys que no feia servir els trens de rodalies, i coincidint que en un dels viatges de l’Imserso em va tocar Calella, i atès el caos ferroviari d’aleshores que permetia viatjar gratuïtament per la xarxa, vaig decidir viatjar en tren cada dia, per anar visitant tots els poblets del Maresme, a banda i banda d’on m’allotjava. Un dia vaig decidir anar més lluny fins a la capital del Gironès, i a l’anada tot va anar com estava previst, quant horaris i destinacions, comptant amb el transbord necessari, des de Calella a Maçanet-Massanes.

De tornada, tot feia pensar que seria igual, però il•lús de mi, no me’n recordava que m’havia convertit en usuari de Rodalies i ja m’estranyava que no m’hagués afectat cap incidència durant tots aquells dies. De Girona a Maçanet, sense cap contratemps, i un cop arribat a aquesta darrera estació, s’inicia la llarga espera fins que vingués un tren procedent de Blanes com a final de trajecte i de nou (cada mitja hora aproximadament) i tornar-se’n en sentit contrari en direcció a Hospitalet. El tren en qüestió no arribava, malgrat el plafó informatiu, anunciava l’hora prevista .

De sobte, ja passada l’hora en escreix, (sis i escaig de la tarda) per megafonia s’anuncia que degut a una incidència tècnica (¿?) set o vuit estacions més enllà, hi hauria servei alternatiu per carretera, (en el tram entre les dues estacions afectades) i així s’anava repetint cada poc temps per l’altaveu. D’entrada no tenia perquè afectar de Canet a on érem nosaltres)

Mentre, el plafó seguia informant que el tren que en principi hauria d’agafar, sortiria a l’hora anunciada, (sense especificar per quina via) si bé ja, amb 10 minuts de retard. Però de moment, tota l’estació restava buida de combois i bastant plena de potencials passatgers. (més de 40 persones) . I així durant més de dues hores. Un empleat, subcontractat d’Adif, telèfon en mà contínuament, demanant informació al centre de control adient, intentant rebre informació, per si vindria algun tren o servei de bus a rescatar-nos. La resposta era de què no hi havia previst ni tren ni bus alternatiu. No s’explica que una estació d’enllaç com la de Maçanet-Massanes, (ubicada en mig del camp, sense entorn urbà a la vora), no disposi de serveis, doncs ja podeu imaginar, que amb tanta llarga espera, amb la cinquantena de persones que esperàvem retornar d’alguna manera, sort em vam tenir del bosquet del voltant per alleugerar les nostres necessitats fisiològiques vitals. Mentre, el plafó informatiu anunciava la sortida d’un tren, però ara ja, a més de dos hores de la prevista inicialment. El subcontractat d’Adif, continuava interessant-se en rebre informació. Tot era inútil.

Desesperats ja, vam poder entre una família alemanya, i quatre persones més, contactar amb un dels dos taxis que hi ha a Maçanet i que sortosament disposava de vuit places. Així doncs vam poder arribar a Calella ben just a l’hora de sopar. Ignoro que van fer la resta d’usuaris que malauradament esperaven poder tornar al seu destí triat, però durant el trajecte del taxi, pel que ens deia el conductor, ens hauríem d’haver creuat amb algun bus de línia, el que vol dir, que, continuava la cosa sense solució a curt termini, pels que van quedar a l’estació. Em pregunto: deurien pernoctar a la intempèrie, a l’espera de què algun servei públic els rescatés?

Jo, no sé com va acabar la cosa, però, crec que degut a l’experiència viscuda restaré uns 30 anys més a fer ús de Rodalies

Jaumedelleida