Cercador
LLUNA MIG VESTIDA
Un relat de: Jaumedelleida- Compartir:
LLUNA MIG VESTIDA
Lluna: amb ta incipient claror
envaeixes de cop la foscor
de la qual, volem fugir tu i jo.
Jo del llit estant,
i tu al cel mig brillant,
et veig encara massa lluny.
Sencera, nova, minvant ,
fins i tot quasi oculta
M’agrades de veres
i de totes maneres.
Però m’agrada més veure’t
envoltada de camisons de fum,
i com la silueta se t’insinua.
M’agrades molt més així,
que tota plena, i ben nua.
Comentaris
-
la lluna sempre[Ofensiu]Atlantis | 26-01-2024
Un cant a la lluna, que dona claror a la nit. Té un to una mica eròtic, quan en l’última estrofa la prefereixes mig nua, insinuant-se entre uns núvols que la rodegen.
El fet de què el poema rimi li dona un to popular i una mica de cançó, malgrat crec que seria millor si rimés tot el poema en ritmes alternes i no tan seguides com en la primera estrofa. És una opinió.
A mi també m’agrada mirar la lluna i si bé la lluna plena m’agrada, m’agrada molt quan es creixent amb dues puntes punxegudes.
l´Autor
366 Relats
729 Comentaris
371297 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.
Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida
Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR
Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com