FLAIRES MONTSERRATINES

FLAIRES MONTSERRATINES

Què poc ens estimem els catalans Catalunya i una prova l’he tingut recentment en cercar arreu de la meva ciutat i rodalies, un licor tan nostrat com és un elaborat pels monjos de l’abadia de Montserrat , la marca del qual, molt bé se’n podria dir :“Flaires Montserratines” ( per no dir la marca real, i tots ja podeu suposar a quina em refereixo). Doncs bé, després de molt de temps de no tastar l’alcohol, vaig tenir la gosadia en un viatge que vaig fer pel Pallars, de prendre’m després d’un bon àpat, una copeta del digestiu en qüestió, atès que com no conduïa, vaig creure que en tenia tot el dret. El fet, és que recordar-me el paladar el bon sabor de boca que et deixa l’esmentat licor, féu que en arribar de nou a casa, pensés ja en proveir-me’n novament.

Aquí començà la meva odissea per trobar-ne en qualsevol establiment d’allà on visc. Vaig iniciar l’aventura pel súper que tinc més proper al meu domicili i res de res. Vaig després a sengles grans hipermercats, els quals, es vanten de ser genuïnament catalans, i tampoc res de res, vaig als més gran hípers i l’únic que em va donar raó, fou un d’origen francès i l’encarregat del celler, un cop consultà la seva tauleta mòbil, li sortí la marca però amb l’anotació afegida de: “fuera de distribución”.

Total, després del meu desencís, no vaig fer res més que donar veus a una verdulería de barri, que de pas, és mitja bodegueta, i en preguntar-li a la mestressa, va dir que coneixia el licor però que li ho demanaria al proveïdor habitual a veure si en podia aconseguir-ne algun exemplar. He de dir de pas, que després de la meva explicació arreu i a tothom del què em passava, havia visitat una gran licorera que desconeixia existís i dirigint-m’hi, em van dir que n’havien tingut no feia gaire però que les sis darreres botelles que tenia se les endugué el bisbat de la diòcesi. (Coherència pura per cert!) .

Finalment, vaig contactar amb un bon amic que havia treballat en una gran distribuïdora de begudes i va tenir la gentilesa de preocupar-se’n i al cap de poc temps, em truca que vagi a dita distribuïdora i que pregunti per una persona en concret, que me’n reserven una al meu nom.

O sigui, que de cap, en passaré a tenir-ne com a mínim tres. Evidentment, no crec que me les reservi totes per a mi; més aviat, procuraré què a les genuïnes i catalanes “Flaires Montserratines”, se li incrementin el nombre de “devots”, que pel què he vist, són molt pocs, llevat del clero, és clar!


Jaumedelleida