UNA CARTA SENSE IA

Estimada amiga:

Segur que et preguntaràs, com és que ara m’escrius sense cap motiu aparent? La realitat és que sempre havia tingut ganes de comunicar-me per escrit de forma gràfica amb tu, per allò de què un manuscrit sempre dóna més la sensació de que el grafisme de cada mot i cada paraula, té molta més personalitat i t’apropa molt més a la persona destinatària de la missiva, que no pas uns caràcters digitals impresos, que són molt més freds i impersonals.

Més que res, perquè avui dia, la IA és capaç d’inventar-se un text epistolar digne d’un premi Nobel de literatura, però, el que sí sé segur, és que mai serà capaç de transmetre un sentiment d’estima, i consideració i dilecció, com pretenc fer-te arribar amb aquesta carta.

Per tant, amb la seguretat de què mai la IA podrà competir amb mi pel que et vull manifestar, ja em disculparàs de no haver-te escrit caligràficament doncs, si vols que et sigui sincer, no tinc pas a mà un quartilla, i menys un sobre epistolar, i ja no diguem la mandra que em suposaria anar a correus o a l’estanc més proper,en cerca d’un segell, que avui dia ignoro si encara se’n fan servir, Ja no diguem la feinada és trobar una ploma com Déu mana, perquè posats a escriure, bé et mereixes un bon estri i una tinta com les de sempre, i no pas un simple bolígraf amb marca comercial estampada al seu cos.

Per això, com sé que em creuràs si et digui que aquest escrit (que em complau estiguis llegint) no està pas inventat ni creat per la IA, passo a dir-te el que fa tant de temps vull comunicar-te personalment però que degut a la distància que ens separa i el neguit perquè te n’assabentis quan més aviat millor del meu agraïment vers tu, sobre el que has representat i representes en la meva vida, ha estat motiu suficient com per agafar l’impuls adient i cartejar-te.

Tot i que són pocs els anys des que ens coneixem, ja des d’un principi, sense saber massa de la teva vida, vas demostrar-me una empatia i simpatia dignes només d’una amistat amb molta solera i aquesta no era pas el cas. Ni que dir, que cada ocasió que teníem de veure’ns, la cosa no només seguia endavant, sinó que anava en augment. I quan no podia ser personalment, ens hi ajudaven les xarxes socials -de veu sobre tot- (que són però molt volàtils i efímers). Ara, per tant que fa temps que no coincidim amb un cara a cara i que ja estem immersos en les festes nadalenques, que tant propicien l’enyor i la nostàlgia dels essers estimats, és quan més he sentit el desig de dir-te que et tinc en una gran estima, que trobo a faltar tenir aquelles converses tan profundes sobre temes personals i familiars, que ambdós tenim tan semblants. Cadascú de nosaltres tenim el nostre món particular, certament com ja saps, però la confrontació d’idees i l’intercanvi d’opinions sobre el què ens rodeja al nostre voltant, fa que coincidim gairebé en tot, i això només és fruit de la nostra avinença i la nostra amistat. Potser, si fos el cas de què fóssim parella, igual la cosa no aniria tan fluïda com fins ara. Per tant, no en tenim cap necessitat i ja estem bé com estem,no?

Bé doncs, com ja has pogut comprovar, aquesta missiva que tens ara a les teves mans, ha volgut ser una prova més de l’afecte i estimació que et tinc, com a persona que, malgrat els distanciament físic, potser estem molt més a prop l’un de l’altre, que molta gent que conviuen junts.

Espero que aviat, personalment, puguem certificar de nou el lligam amical que ens uneix des que vàrem tenir la sort que una amiga comuna ens presentés i a la qui li deurem sempre un agraïment etern, malgrat ja que malauradament no estigui present entre nosaltres.

Amb tot l’efecte doncs del món i estimació, rep una forta abraçada i un petó ben cast,

El teu amic per sempre.