POETESSA POC COMPROMESA

POETESSA POC COMPROMESA

Fou en un espai anomenat Antares
de la nostra estimada Lleida
quan la va veure per primera vegada
sentada amb companyia de sa parella.

Elegant, somrient, ben vestida
i generosament escotada, atractiva..
Era allí per la trobada habitual
atès que en ser d’”Addictes al vers”
estava periòdicament convocada.

Li arribà el torn de recitar
i es tragué una llibreta enana
i es posà a llegir manuscrits que
en ser poemes, rimaven de bon grat.

En acabar el recital, se li dirigí a ella
per agrair-li els versos i felicitar-la
de tant com li havien agradat.

I durant molt de temps, ja
no es veieren i semblava oblidada.
Però la vida canvia i duu sorpreses,
tantes com les que menys hom pensa.

Es trobaren adés, sense citar-se
i fou quan revelà d’estar, de nou, separada.
Ell es va commoure i no dubtà
de suggerir-li,altre cop, de trobar-se.

Van estar d’acord i decidits
i es posaren a mirar el calendari
per fixar data, i si es pogués, a diari.

S’apropava Cap d’any
i acordaren fer-ho junts i sols
per conèixer-se una mica més,
ja que s’agradaven, i veure
fins a on disposats estaven.

Aviat decidiren formar parella
sense però cap compromís ferm.
Ell a casa seva, i ella a la d’ella.

I així duraren més de dos anys
fin s que l’eufòria esdevingué monotonia.
i com diu un dels seus premonitoris versos:

“En aquest món, tot pot veure’s poesia:
curta, llarga i fins i tot, sense rima,
però el més important, és viure la vida,
a estones sola, o estones compartida,
però mai mai, ha de ser indefinida”.



Jaumedelleida