tres anys que no hi entrava...i em trobo amb la teva desaparició.

No sé on pares, però et retrobaré als teus poemes, com abans..

m'encanta
el millor poema k he llegit, de veritat

Wenu com et deien abaix, sigues benvingut/da! M'ha agradat moltíssim el tema del, que podríem dir no sembla ben bé un relat, al llegir-lo m'ha semblat més..com una paràbola. Pero segueix així i escrivint, perquè els missatges es poden amagar entre paraules i tu ho fas molt bé! Una abraçada.

un plaer llegir la teva 'bogeria'.
és increïble com acoloreixes el gris de les paraules...

molt wapu

[-SENSE PARAULES-]

M'agrada com escrius.

En aquest poema no parlo de lleis, parlo d'amor mutu entre dues persones del mateix sexe, tot i que respecto les vostres opinions. En aquest aspecte sobre les lleis que han sigut aprovades, es poden obrir infinitat d'opinions, pero no es el cas.

perquè et valores a tu mateix/a?

ara resulta que m'agrada. Pos si, m'agrada. Al menys la poesia que t'he llegit m'ha agradat. He d'admetre que et superes en aquest àmbit. Pos aixo, que m'agrada. xD.

Pos...m'agrada, i ja està!
M'has trasmets allò que volia dir en un moment donat, on no vaig trobar les paraules justes.

has de seguir!! ja saps això de deixar algú al marge, no pot ser el teu mon (el teu res), i tampoc t'ho dona tot, tot i que tu t'ho creguis! ara has de mirar el concepte de (tot) i cal veure si val la pena en realitat. Hi ha certes coses que s'han d'anar oblidant i ja vindran unes de noves i millors! inga wapisisima ànims! i analitza-ho quan escrius, perquè son els teus sentiments. un petonet!!!

Durant tot el relat has tingut una versió objectiva d'un, podríem dir, reality show. El final és on més s'ha pogut veure clarament la teva opinió. Dir que hi ets a favor o en contra es un acte molt efímer: Reconec que és una cosa que t'atrau, et coneixen, la gent crida el teu nom, és com un somni, però...tot s'acaba. S'acaba l'èxit, les ocasions, la fama...i tot el que t'ha pujat cap a munt a l'estrellat en un moment et pot estrellar després. I ja se sap el món que toca. En alguns moments es perillós. En aquesta edició, en alguns castings, he vist a gent de setze anys...i jo penso: potser si tot el temps que han gastat en càstings perquè després escoltis: "Lo sentimos, no das con el perfil que buscamos", els haguessin invertit en estudiar afinació, solfeig, lectura...qualsevol cosa que els hagués enriquit...que serien ara? La "Operacion Triunfo" es porta per dins, sabent i descubrint tots el que pots fer, i no et calen acadèmies triunfadores. Només et vals de tu, i tot el que et demostris serà per tu, no pels demés.
Un peto i una abraçada!

Ho sento, no tinc paraules.

m'agrada, que siguis bona en la prosa, la poesia...en tot!! bueno no t'estanquis i ves escrivint perque quan ho fas s'encen una estrella, fins acabar fent el firmament (ui que bonic m'ha quedat, no?xD...sera el JB...)