Dues dones

nena, es impresionan com as descrit aquest sentiment!!!! que mes dona amb qui, l'amor si va mes enlla de fronteres fisiques es perque hi esta per damun!! continua aixi!! jo no em puc pasar gaire per aqui pero prometo tornar a llegirte;)!!!

cuidat molt;)1 abraç

mare meva, és preciós, preciós. No sé que més dirt-te, m'ha encantat i sorprès a la vegada, genial aquesta delicadesa amb que ho escrius barrejada amb la duresa d'aquells qui no accepten l'amor en totes les seves formes. Genial que amb 14 anys ho tinguis tan clar i que escriguis tan bé! joen tinc 16 i ni una cosa, ni l'altre!


un petonàs i visca es escriptors joves! jeje

Tardors
aralC

He trobat que és un poema molt sincer, i a part d'això està molt ben escrit. Hi ha frases genials.Qui no accepta l'amor entre dues persones crec que és perquè no gaudeix ni sap gaudir d'ell. Igualtat de drets per tothom. Estimar-se no és cap delicte és un art.

Petons

que arriba al cor, que deixa sentir la injusticia.
Tan sols canviaria la última frase..

Es poden estimar dues ànimes, sempre. La meva prova? Princeseta però republicana porto 3 anys de somni compartits amb la princesa dels meus somnis, i no ho canvio per cap príncep blau!

Felicitats pel relat, et seguiré d'aprop!

Una abraçada còmplice!

Tu, jo i els que ens miren...

Sembla mentida, oi? Que pugui costar tant? el pitjor és que fins i tot ens ho arribem a creure nosaltres mateixos/es! Arribem a pensar que som estranys. I a vegades encara ens costa no dubtar-ne... (almenys a mi...)!

uau! Sols tens 14 anys! deu ni dó! felicitats per tenir les idees tan clares ja des de ben jove!

No sé si t'havia llegit algun cop... però en tots dos casos, seguiré passant-me per aquí!

apa! ens veiem!
Gemm@

un poema dolç, suau, melangiós, subtil... tendre i alhora dur...
i ho has fet amb mans de seda, amb finura, deixant ben clar que tot amor és possible sigui la parella que sigui...
un dels millors poemes que t'he llegit.
felicitats.
una abraçada!

Això és una passada, estic plorant de felicitat!! Acabo de llegir el relat teu de la suor a la classe d'anglès, i m'ha sorprès el bé que escrivies, però tia, ara... ja no tinc paraules per expressar-ho. Tot el món hauria de llegir sobre el tema, perquè prometo que expresses exactament les reaccions estúpides de la gent. Gràcies!

En aquest poema no parlo de lleis, parlo d'amor mutu entre dues persones del mateix sexe, tot i que respecto les vostres opinions. En aquest aspecte sobre les lleis que han sigut aprovades, es poden obrir infinitat d'opinions, pero no es el cas.

que hi hagi gent com en Petrock aquest, ni cas nina, molt bé el teu poema i els sentiments que expresses ..
tu ets la que vaig conèixer a l'Ateneu no ?? com està la teva mare ?? em pots contestar a un relat meu si vols, qualsevol ...

Una besada

Conxa

poss eso!que el poema es collonut!no fagis cas de la gent!ja t'ho vaig dir quan me'l vaig llegir, que era una pasada ;P tu ni cas eh!

per cert Petrock, la irina i jo ens casem aviat, estas convidat al casament, ok? xDDD a mi em fot més fàstic la gent com tu ¬¬ que només se dedica a putejar als demés per la seva sexualitat.

un petonet irina!

Descrius molt be la realitat a la que estan sotmeses aquestes dones que per estimar-se són objectiu de moltes mirades hipòcrites, felicitats Irina hi han alguns versos que son ... increïbles mengem dels mateixos llavis, de les llàgrimes, la mateixa sal, t'has lluït noia.

El que sentsd. Fastic!!!!!


Voleu justificar lleis que van contra el bon gusty i el sentit comu. El poema està ben escrit però mel que defensau és impresentable.

Gràcies a Déu que no tots pensem cvom penseu.

Es un poeme molt bonic.
Mostres molta sensibilitat el escriurel.
Jo tambe penso que tenen tant de dret com pot tindre quelcom persona a estimarse.
Ona abraçada.