L'últim tren al paradís

Un relat de: skenamoll

Als carrerons del meu cor,
darrera de cada entrada,
hi ha un ja oblidat record,
una finestra tancada.
I un vell somni ja pansit,
mitja idea mal pensada,
i borrós el teu somrís
sota una espelma apagada.

Fotos velles sens colors,
llàgrimes que mai van caure,
dins d'ampolles de cartró
d'on s'escapen gotes d'aire.
Pàgines d'un llibre vell
fet de fulles sense arbres,
i que resa mig dormit
als calaixos plens de cartes

Tolls de fang on he dormit,
on ahir em vas deixar caure,
esborrant tot el neguit
sense ni tan sols mirar-me.
Llums trencats a cops de roc
que oculten la meva albada,
i un plugim que a poc a poc
borra una pàgina passada.

Vaig travessar aquella nit
omplint de fotos la maleta,
buscant el seny enfollit,
mort abans d'arribar a meta.
Restant quiet enmig d'enlloc,
allà on moren els camins,
esperant a l'estació
l'últim tren al paradís.

Comentaris

  • Ja s'acosta aquests tren[Ofensiu]
    Carícies | 12-03-2006

    quan hi pugis ens ho fas saber ja que els teus versos són realment bells

  • Inflamable | 11-03-2006 | Valoració: 10

    m'encanta
    el millor poema k he llegit, de veritat

  • I a la meva![Ofensiu]
    ximxim | 03-06-2005 | Valoració: 10

    Realment preciós. Estic totalment d'acord amb Grünewald, la poesia flueix i va avançant fàcilment, amb naturalitat. Sembla que surt tal com raja, però alhora està plena d'imatges molt ben cohesionades.
    Felicitats pel poema!

    Mercè

  • Això és (molt) bona poesia[Ofensiu]
    Grünewald | 03-06-2005 | Valoració: 10

    Renoi!!! Quin nivell!! Preciós, preciós de veres. No només pel contingut, sinó per la forma, quin embolcall més precís. Sembla fet sens ser pensat -molt fluit i directe- però segur que deu haver-te costat. Dóna gust llegir bona poesia! Ja està a la meva llista de favorits.

Valoració mitja: 10