Maleïda es la trista cançó...

Un relat de: Ningú-

Maleïda es la trista cançó,
Que vull escoltar quan sóc trist,
En anglès, no se que diu,
Però es sent tal com jo...
O es cosa de la imaginació?

Assentat en el sofà,
Em recullo com un ou,
No hi vull ser, això ja ho sé,
Però es que això...
Té solució?

Un calfred em va glaçant,
En el rostre la frescor,
Cor de pedra, de debò,
Només veig ja la foscor...
Que he fet jo?

En paraules no te nom,
No és pronuncia la raó,
Les paraules, més que lletres,
Son això...
O potser sons?

La veritat no és més,
Que la trista realitat,
Vull marxar, ben lluny,
D'allò que he creat...
Es possible el somiat?

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    tramuntana | 20-09-2005 | Valoració: 10

    Tan sols et puc assegurar que m'ha agradat molt. M'ha agradat la manera que has utilitzat per expressar aquesta sensació que moltes vegades sentim. Em sembla que no t'havia llegit encara i si ho he fet, fa ja tan de temps que ni me'n recordo!! però ara que t'he "clitxat" et seguiré llegint!!

    laura^^

  • Ostia...[Ofensiu]
    Inflamable | 22-07-2005 | Valoració: 10

    Pos...m'agrada, i ja està!
    M'has trasmets allò que volia dir en un moment donat, on no vaig trobar les paraules justes.

l´Autor

Foto de perfil de Ningú-

Ningú-

56 Relats

61 Comentaris

50954 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
[Cinquanta relats, biografia nova...]

Ja en tinc divuit, d'això ja en fa uns dies llargs.
Tot i el canvi d'edat continuo vivint a Móra d'Ebre i dient-me de la mateixa manera, Adrià.
Continuo escrivint, i espero continuar fent-ho, per molt que pugui pesar a alguns...

Podria sintetitzar divuit anys, però no val la pena.

De la vora del riu,

Moltes gràcies.

Ningú-

"La lluna,
inerta i llunyana,
res més que el reflex del sol...
una llàgrima de l'Univers."


lafoscordelcolornegre@hotmail.com