Mirall trencat

Trossos de subsistència indeguda
Que al arribar a la senectut, aquella dolguda
Sents que s'et acaben les ganes, les forces
Treus l'ànima i enrere deixes les escorces

Tal com un mirall trencat
Allà on no es reflexa res
Allà on potser no et volies veure, llagrimat
Allà on l'existència s'estavella i perd el pes

La balança s'ha tornat
La vida es bat en dol amb l'agonia en monomàquia
Ja això, retalls d'una vida, t'ha marcat
Torna a sentir, torna a deplorar ràbia

Infància de guerra, presagi de futur
Allò et va fer implacable, com un gran mur
Dura adolescència, sempre ideant sol
Treballant cada dia de sol a sol

Què va ser de la teva infància, que de la teva vida resta?
Ell va estar cruelment explotat, allò que al món molesta
Ser mai enamorat, i encara cerca el perquè
Mira't al mirall trencat, i pensa en allò que vas fer

Admirava els dies de pluja
Allò que l'ànima i el cos mulla
Melancòlic sentiment, amb una cigarreta encesa
Pensant, com abans, en una impossible princesa

Tal com un mirall trencat
Allà on no es reflexa res
Allà on potser no et volies veure, llagrimat
Allà on l'existència s'estavella i perd el pes
Allà on l'emmirall de l'ànima no queda imprès