la meva bogeria

Tothom voldria gaudir d'aquesta bogeria eternament.
M'ha agradat molt, profund i encomana felicitat

Salutacions

Naiade

amb l'amor i els ulls ben oberts, podras sens dubte arribar a veure l'idioma adormit de les coses, com sobradament ens ho has mostrat en cada un dels teus poemes.

Una abraçada!!

Leela

un plaer llegir la teva 'bogeria'.
és increïble com acoloreixes el gris de les paraules...

Al llegir el teu poema he pensat en una paraula : ànim, m'ha vingut al cap.
M'agrada la seguretat amb la que has escrit el poema, el teu estil a fet la resta ... mostrant una bogeria, una bogeria clara amb la que estimes, veus, somies, escrius.
M'ha agradat, ara que estic trista m'ha donat esperança, potser ‘'BOGERIA'' per canviar tot el que no m'agrada, per tastar aquesta dolça bogeria teva que comparteixes amb tots.

Molts petons amic, i no deixis d'escriure.

Un demà per escriure, la bogeria de sentir intensament sense més misteri que l'amor que ens omple. Has aconseguit comprendre el ritme del rellotge que no té més remei que fer el seu camí, saps que no es pot aturar.
Malgrat que res es perpetu aquest tacte juganer de l'herba punxant els peus nus i el cor embogit de frescor, passió i tendresa és tan preciós que esborra les ombres d'un demà incert.

Una mica de bogeria per tots si us plau!

Petonets!!!

Un poema fantàstic. Ple d'amor i de ganes de ser feliç amb tot el que es té. M'ha encantat aquesta estrofa:
- comprendre
l'idioma adormit
de les coses,
un destí soportable,
un rellotge aturat
a cap hora -
M'ha semblat magistral: el rellotge aturat a cap hora.
Saps un secretet (jeje), aquesta bogeria de la que parles, també em té a mi embogida! jeje
((havia de dir alguna parideta, si no........la laura no és la laura)) jaja
Vinga, no m'enrotllo més!!!! Molts petons artista!!!

laura^^

estimes algú, tens els ulls oberts, no et falta res més. Per això ets feliç, la teva bogeria no et permet conèixer la combinació guanyadora per triomfar en el puzzle social..... i què més dóna! mai seràs tan feliç com ara, amb la teva bogeria i el teu desconeixement!

Petonets, Capdelín, com sempre, et superes amb cada poema que escrius..... quina imaginació! Felicitats!

com un un destí soportable,
un rellotge aturat a cap hora ....

molt xulo
records