Cercador
Mama, no em guardis rencor
Un relat de: InflamableEstàs feta d'una pasta especial. Ets especial. I jo sé que t'estàs fent la forta. Reconec aquest mode de parlar i els ulls amb els que m'estàs mirant. Mama, cauràs.
Els primers dies van ser un infern. Tu ets un àngel. No mereixes el que t'està passant.
Sé que la falta d'amor que et mancà de mi al principi s'està notant, espero que puguis oblidar part del passat. Sempre he sigut molt egoista. Es el meu pitjor defecte i sempre m'has ajudat a canviar-ho, tot i que la meva ceguetat no em va permetre de veure-ho.
Cada cop que et mediquen amb el "verí que ho mata tot", segons tu, cada dijous a la tarda, me'n recordo molt bé de tots els cops que t'he fet plorar i lo dolenta que he sigut amb tu. Demostra el valor que has tingut sempre i tot el que has passat amb mi, psicòlegs, metges i curanderos que només et van treure els diners. Mai has aconseguit adonar-te que sóc rebel des de que vaig néixer. I m'agrada perquè tu també ho ets.
La família, només estem pagant cèntims del que estàs passant ara. I ho sabem. Qui té el deute aquí? Només ho estàs pagant tu.
Sempre lluitadora, amb les teves manies i el teu fort caràcter. Últimament t'havia sentit molt dir: "Si tingués càncer, mai tiraria endavant ". Però aquí estàs. Amb aquestes paraules mai t'agrairia tot el que has fet.
Mama, segueix lluitant, vull que segueixis aquí al meu costat, abraçant-me com fas sempre.
Mama, m'arrepenteixo de tots els moments dolents.
Mama, voldria tornar enrera i pensar les coses dos cops abans de dir-les.
Mama, perdona'm.
Mama, saps que t'estimo.
T'estimo molt.
Comentaris
-
ànims[Ofensiu]Ze Pequeño | 01-06-2005
És molt bonic això que has fet. I si em permets l'expressió, li has donat mitja vida a la teva mare amb aquest relat. Em sembla que estarà orgullosa de tu tant com tu ho estàs d'ella.
És un relat preciós. -
nena...[Ofensiu]Yrch | 20-05-2005 | Valoració: 10
no te'n guardara pas de rencor la teva mare... es pot enfadar amb tu en un moment donat, pot plorar dos dies seguits, perque quasibe no li has parlat... però no et pot guardar rencor, simplement perquè ets com una petita part d'ella... va... ànims maca!i continua escribint eh!;P muassss (t'acaves de conectar ara mateix xDD)
-
Uau[Ofensiu]La flama de l'oest | 12-05-2005 | Valoració: 10
Inflamable...m'ha agrdat moltisim aquest relat... avegades ens pasem amb les mares, pensem que fan les coses perquè no tenen res més a fer que amargar-nos, pensem que ens escridassen sense motiu concret, i que sempre ens porten la contraria, ami molts cops em costa d'assimilar moltes coses que hem, diu, encara que les dues acabem demanat-nos perdó, ho trobu un text magnífic, i jo crec que li auries de llegir a la teva mare, segur que s'emocionara al pensar, que te una filla així de senzilla, i que desitja tot lo bo per ella, envers els petits enfados amb ella....Un 10!
Petons i abraçades -
un relat molt valent...[Ofensiu]ROSASP | 08-05-2005
Aquest relat escrit tal com raja, amb el cor a la mà, arriba molt endins.
M'agrada molt com està escrit i la força i valentia que transmet, quan es reconeix que moltes vegades ens equivoquem i fem mal, ja tenim molt de guanyat. Les relacions no són fàcils encara que hi hagi molta estimació, cadascú té el seu punt de vista i davant d'un fet que ens canvia la vida, no sabem mai com reaccionarem. És el propi dolor, la pròpia impotència la que moltes vegades ens fa ser rebels, al no comprendre la situació i trobar-la injusta.
Éspero anar llegint moltes coses teves!
Una abraçada!
-
no te'n guardarà de rencor[Ofensiu]aina | 08-05-2005
perquè de ben segur que en el fons et coneix i veu el què et preocupa, a vegades les mares saben més de nosaltres del que ens pensem.. però també cal entendre-les, i ajudar-les amb el que poguem.. :) una abraçada,
Anna -
Sincer...[Ofensiu]Monzons | 08-05-2005 | Valoració: 8
M'agrada molt la sinceritat que es desprèn d'aquest relat, breu, però molt intens.
No crec que cap persona que rebés una petició de perdó tant de cor pogués continuar indiferentment després d'haver-la rebuda.
Enhorabona! -
i la mama...[Ofensiu]Capdelin | 04-05-2005 | Valoració: 10
lluita, calla, escolta, plora, aguanta, estima... sempre!!!
no, no et guarda rencor... no es pot odiar a una filla, és un sentiment anti-natural... només que fa mal perdre temporalment algú que has parit i que forma part de la teva vida...
però mai és tard per estimar... i l'amor cura ferides passades, ho cura tot...
i la mort, la molt cabrona... només s'emporta un tros de carn... però l'amor resta en el record per sempre!!!
un relat dur, cru, sincer i noble... ànims!!!!
un petonàs i una abraçada inflamable... !!!
gràcies pels teus comentaris i per llegir-me... em fas sentir a prop teu, vora el foc de l'amistat...
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
Últims relats de l'autor
- I si els miralls fossin part de la teva imaginació?
- Paranoia sense títol en un món que no està fet a mida.
- Dues dones
- De què ets capaç?
- Llàgrimes de cristall tallat
- Només queden els records (Dedicat a l'Oriol Carreras Cabezas)
- Suor a la classe d'anglès
- La caixa dels records
- Històries d'autobús
- El cel vol plorar
- Somiant despert
- Mama, no em guardis rencor
- Desitjosa per ser-ho tot
- La teva mà, el meu infern
- Mirall trencat