Cercador
És temps de plorar
Un relat de: Yrch- Compartir:
Sé que és temps de plorar
quan els àngels miren
i no diuen res.
Quan sentat sobre el terra fred,
contemples la meva sang
tallant-me la pell i les venes.
La Lluna sorgeix
d'entre les tenebres de la nit;
les espines de la teva rosa
es claven en el meu cor.
Amb un ganivet clavat
al centre de la meva ànima,
la meva veu sonarà estrident
d'entre els silencis,
aclamant el teu nom
Comentaris
-
força[Ofensiu]Melcior | 06-07-2005
Força i contundència,
son els mots mes escaients
per aquest i altres relats teus,
ja hem semble be.
Endavant.
Melcior. -
saps...[Ofensiu]Capdelin | 30-06-2005 | Valoració: 10
quan veig gent que riu tant i tant a gust que de vegades els ulls es mullen... penso que... els PLORS i les RIALLES estan molt a prop, s'assemblen... perquè els dos usen les llàgrimes com a líquid expressiu...
ànims!... després de plors... vindran rialles, la pell es curarà de les ferides, tornarà a circular sang nova per les venes i la teva veu... algú la sentirà... i els àngels tornaran a cantar sobre el teu cel ara... negre.
mil petons i una abraçada!!! -
Aixi...[Ofensiu]Inflamable | 30-06-2005 | Valoració: 10
m'agrada, que siguis bona en la prosa, la poesia...en tot!! bueno no t'estanquis i ves escrivint perque quan ho fas s'encen una estrella, fins acabar fent el firmament (ui que bonic m'ha quedat, no?xD...sera el JB...)
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
31 Relats
178 Comentaris
62541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
No quisiera que llovierate lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi
y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...
Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías
cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza
cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea
cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada
cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos
cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro
cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía
Mario Benedetti
"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."
"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira