Sento dins meu...

Un relat de: Yrch

Sento dins meu un cor que batega, ànima que no plora encara. Cos nu que neixerà envoltat d'un mantell de sang, vestit amb llàgrimes noves. Sento, dins meu una veu que em crida, que em necessita. Dins meu, una persona que creix sense viure, que creix sense veure que el seu món tancat s'acaba, que cada dia, cada hora, cada minut i cada segon, queda menys per obrir els ulls i veure que aquest TOT és RES. Dins meu, el fruit d'un amor invisible, d'un amor inservible; amor que s'acabava entre llàgrimes de ràbia continguda en un cor de sang fangosa. Un amor que s'apagà quan tu em vas deixar, i ell s'abraçava al meu úter, ara casa seva. Sento, dins meu, que no em vol deixar anar. Esgarrapa del meu cos qualsevol engruna de vida inservible, perquè vol crèixer. Vol veure'm viure. S'agafa fort al meu interior quan escolta les meves llàgrimes soles. S'agafa fort dins meu, quan sent que vull perdre'm... Viu de la meva vida, aquella que tu vas robar. Parla amb les meves paraules, aquelles que no em vas deixar dir, perquè les llàgrimes ofegaven. I es beu la meva sang. Em xiuxiueja a cau d'orella "mare, t'estimo", quan encara no pot parlar; aixó és molt més del que tu em podies donar... ell em deurà la vida, si no li treuen abans.
Cada minut, cada segon... i ara surt entre crits i gemecs, llàgrimes i silencis, plors i rialles, del meu interior salvatge, perquè vol viure d'ell mateix i parlar-me del seu passat fosc, dins de l'úter de l'amor invisible. I sento entre els meus braços que parla de tu, perquè la seva mirada son els teus ulls. Ja no existeixes...
Gràcies per ser aquell RES que m'ho ha donat TOT.

17/07/2005

Comentaris

  • Pero...[Ofensiu]
    Inflamable | 19-07-2005 | Valoració: 10

    has de seguir!! ja saps això de deixar algú al marge, no pot ser el teu mon (el teu res), i tampoc t'ho dona tot, tot i que tu t'ho creguis! ara has de mirar el concepte de (tot) i cal veure si val la pena en realitat. Hi ha certes coses que s'han d'anar oblidant i ja vindran unes de noves i millors! inga wapisisima ànims! i analitza-ho quan escrius, perquè son els teus sentiments. un petonet!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

60213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira