Suor a la classe d'anglès

Un relat de: Inflamable

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Em va agradar des de que el vaig veure. Només érem dos adolescents, mancats d'amor, i volent tastar el sabor prohibit... La classe no era gaire gran, amb una taula rodona que ocupava quasi la totalitat de la sala, i on cabíem els cinc alumnes justos i la professora, i on també hi havia lloc per una petita finestra, veient un pati de llum desolat. Allò va passar a la segona classe.
Després d'entrar, i llegir una pàgina, em vaig adonar que em mirava. Jo li corresponia, també amb alguna mossegada als llavis, o bé palpant-me el cabell. I no em treia l'ull de sobre. Encara era un quart de set.
Va començar amb lleus patadetes, per sota la taula. Estàvem una mica arraconats dels altres i ningú se'n adonaria. S'em escapà algun somriure negligent. La seva mà, va acaronar-me suaument quan estàvem escrivint,
fingint agafar la goma d'esborrar. El seu tacte...sense voler em va fer imaginar el seu cos nu, fet d'aquesta mateixa pell. Les respiracions s'acceleraven. Avui tocava exercici en parelles, i ens tocà junts. El temps es feia lent, i les mirades, ja no tant infantils, es succeïen. Va arribar la mitja hora.
Una gota de suor va caure-li, recorrent-li el front, quan va veure els meus mugrons inflats, cosa que va ser involuntària. En certa manera, els dos estaven un xic mullats. M'imaginava la conjugació del seu llapis, fent punta a la meva maquineta...o directament tirar-m'hi a sobre. Hi havia tres companys que allà sobraven. Les cadires començaven a xisclar, i els actes ja no eren reflexes, eres reflexius.
La meva faldilla i el seu membre, s'aixecaven al mateix compàs, poc a poc, sense que es notés, cadascú jugant amb la imaginació. La menuda habitació on romaníem es quedava petita, i estava escaldada. La finestra no s'havia d'obrir. Els dos volíem experimentar, gaudir, jugar cos a cos... però no pas amb aquells éssers al voltant, sentint-nos observats...Només quedaven cinc minuts.
Em vaig fregar una miqueta amb la barra de ferro que aguantava la taula, pensant en ell. Ell, fent esforços perquè no sortís res que desentonés i tapant-se aquell bony, on començava el meu pensament...
Cohibits, no gosàvem demanar per anar la lavabo, es notaria massa. M'adonava que jo també suava, i em lubricava. Un minut, i ja podíem anar-nos. Ell va anar-se més ràpid, m'esperava allà baix. I la pregunta "Què passarà ara?" m'ennuegava la gola. Quan ja era fora de la sala, i baixant les escales a tot córrer, aguantant la respiració perquè no ho notés massa, em va agafar per la cintura i va recórrer el meu cos amb les puntes dels
dits. Sota la meva mirada amb picardia. Ens vam fondre en un apassionat petó, ell amb la mà a la meva cara, jo amb el braç al seu coll. Amb la llengua, fregant els llavis, embolicant-los, fent-me seva. Em besava el coll, i allò m'encantava. Ja estava saciada. Però quan l'acariciava la cara suaument, va agafar els llibres, em va deixar allà i se'n va anar sense dir-me ni mitja paraula. Em vaig quedar parada, no sabia el que feia...creia que s'ho estava passant bé. I no el vaig tornar a veure. Potser va canviar de classe, de casa o de ciutat. Va ser la vergonya a ser senyalat, els rumors o la reflexió quan tot va haver passat. Però aquella tarda va ser increïble, i va quedar a la ment de tots dos. Amb l'excitació no em vaig enrecordar de dir-li que volia alguna cosa més seriosa amb ell. Però vaig quedar plena i no em puc queixar...aquella primera experiència, tot i que no va ser plena, em va encantar...

Comentaris

  • endavant, mullem-nos[Ofensiu]
    Bhugh | 09-12-2006

    Per què les liteates deixeu la missa a la meitat? Per qüestions del misteri que exigeix la bona literatura o perquè alguna cosa interior us impedeix de seguir avançant fins al moll que és moll?

  • quina suor[Ofensiu]
    Valentí Valent | 24-02-2006

    quina suor magafa de pensar ledat que tens - 14 anyets que son massa i son pocs per escriure un text aixi- i com fas anar les paraules, llastima del final que no em convenc
    Valenti Valent

  • MoLi | 27-09-2005

    És molt bo! Molt apassionant, i que no et deixa estar per res més durant tota la narració, però el final, tot i que no és un desenllaç que sigui d'esperar, tots els detalls que havies posat a l'inici, no expliques gaire la sensació del final. Però m'ha agradat molt. Fins a la pròxima, el món necessita gent així, que escrigui clarament! MoLi.

  • mistika | 24-07-2005 | Valoració: 9

    Hola Inflamable!
    Q tal? sók la mistika!
    Aquest relat està molt bé eh ;). Si escrius així amb akesta edat imagina't dintre d'uns anyets......I la història en si...canela no? Jejeje. doncs apa ja ens nirem "veien".
    Petons: Místika

  • llLlibertatll | 10-07-2005 | Valoració: 10

    Expliques cada moment molt detalladament, amb certa intriga que fa que et vulguis llegir tot el relat, i el final.. no s'espera. M'ha agradat molt!

  • Relat que comença suau...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 20-06-2005

    ...i acaba sorprenent per la contundència. Caram, quina suorada! Que ben explicat i que explícit. Comences lleuger i ens acabes neguitejant també amb suors... (i potser lubricacions?)
    Hi ha troballes que m'encanten: "les cadires començaven a xisclar..."
    El final em sembla una mica taxant, però el desenvolupament, molt bo.
    Per molts anys!

  • AnNna | 28-05-2005 | Valoració: 9

    un relat molt ben descrit, que enganxa... de veritat, està molt ben fet...
    però... per què aquest final? per a deixar-nos clar que de tios cabrons el món n'és ple? sí, sí... que imbècil, aquell home....
    vinga, prou paranoies! m'agrada com escrius! i ets més peke ke io!
    ens veiem, noia!!!

    AnNna

  • un relat...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-05-2005 | Valoració: 10

    eròtic, sexual.. íntim, silenciós, adolescent... ràpid i lent... gestos, insinuacions, imaginació i plaer improvisat en un moment...
    no coneixia aquesta faceta teva i t'has lluït fent un relat apassionat, ple de detalls, pas a pas... amb sinceritat, nu, despullat de poesia, amb la vivesa natural del sentiment de foc i desig... dient cada cosa pel seu nom... reprimint les sensacions, soportant el poder del sexe d'amagat i explotant la força del cos que desperta...
    felicitats!!!
    un petonàs i una abraçada (fora de la classe d'anglès ja ja... )

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: