Caram, no sabia que tu també voltaves per aquests mons estranys i maltractats de la literatura popular i catalana....està bé, està bé. M'agrada aquest relat en concret i la resta també. Tota una sorpresa trobar-te aquí, a veure si ens veiem diumenge!

Hola Andreu, merci per comentar!
No, crec que el títol és l'adeqüat. L'alçament nacional del 18 de juliol va significar l'inici de la guerra civil, si, però també va significar la fi de la república, la fi d'un període de més o menys llibertat, va significar la fi del lliure pensament, la fi de tants anys de lluita, la fi de tants sentiments, de tants punys alçats, la fi de la vida de moltes persones..... Per això crec que el títol és apropiat.

SALUT I REPÚBLICA!

A part del Camí com a símbol de vida, també hi ha el laberint que amb les seves galeries es converteix en metàfora directe de la vida. hehe. merci per comentar!

Sentiments, pensaments, sensacions que ja no tornara a murmurar la fragilitat de la nostra ment. Mai l'oblit com a remei.

Després de la brisa àrida d'estiu que en crema l'herba i i la resseca, en vindran les plujes de tardor, que faran renéixer d'entre les velles daurades, la vida de l'herba verda.

Per la justícia que ha de jutgar els vells dolors de la història. Pel futur.

Que la d'abans no sóc l'autor, sóc la Iris una seva amiga de l'institut a que he entrat amb al seu nom, no penseu malament d'ell ara!! Vinga, salut.

PERDUTS ENTRE OMBRES DE FUM I ODI. VIATGEM ENCEGATS PER LES CREENÇES DEL NOSTRE TEMPS. Molt bo.

La comparació de l'au era més amb el què havien tingut de suportar mare i filla, però també per la guerra esclar. Merci!