Iraq

Reunits filla i mare entre sopar
aquella tranquil·la i freda nit
Primera càlida de primavera nova
De silenci crescut i exhortant
que només un vell mussol traí

Fina brisa invasora del saló
obrí els petits porticons de fusta
que la mare s'aixecà a tancar
Viatge curt i llarg destí
fins al finestral que s'esvaí

Ocell traïdor irrompé la foscor de la nit
Llum daurada que omplí el cel d'escalfor
Dolor de les llàgrimes d'acer
Terror del bell foc d'aquell fènix sens natura
que s'atansà sense rancor sobre el vell menjador

D'artificis en fou el seu missatge
De llum i d'escalfor
D'amargor i destrucció
Enviada pel Déu llibertador
Aquella au que sens temor s'alçà com bell miratge.

Rocs de flama escampar
Morts i plors entre els petits viatgers de terra
Innocents i ignorants
Ara implorant la fi d'aquell foc que se'ls endurà
per ara i sempre al camí dels ancians

Cara pàl·lida i mans fredes
Reflex de mort a les retines
Reflex perdut en el temps
Imatge fruit de llàgrimes
Plors desconsolats de sentiments esmerçats

Sota la flama viva
prenia la nena esgotada i cansada
la cara sens vida de la seva mare
que amb rostre negre i cor blanc
caigué víctima del fènix brau.

Abraçada al pit maternal
Entre les roques del final
Aquella filla perduda entre boira
Pols i aire pestilent


Volta nova de l'au
separà braços i cor
Fi de llàgrimes del record
Ara ja només el cos a cos
Cors purs cremats
Ambdós unides en la mort


Velles tremolós d'un passat tenebrós
Ara tornaren sens pietat
Nova amargor d'un present sense perdó
D'un futur sense visió
Només dolor i terror
trencaren les flors espargides a les cendres d'aquell horror.