Mirades segellades

Un relat de: GsF

Ulls clucs que reneixen mirades.
Oblidats els desitjos ardents,
segellats en la immensitat del temps,
amb les llàgrimes que ploraves.

Cor trencat que recorda,
el bell clamor de les paraules
calades al fons de la ment poruga
dolgudes i estimades.
Són records de l'ànima caiguda.

Imatges cegades que s'amaguen
rere el sol d'aquella albada.
Quan la brisa s'acovardí.
Quan la terra emmudí.
Quan el sol implorà a la lluna cansada
que l'abracés per oblidar el què sentí.

S'alcen contra mi encara
les paraules per tu llençades
que en el fons del meu cor tinc clavades.
Em fereix encara el record de la teva mirada
que rompé el buit d'aquelles recances
que emmudeixen per sempre l'ànima alçada.

Seques tinc ja les llàgrimes
que em cremaren sens pietat la cara violada.
Mentre el teu record entre la ment vagava
i el meu cor només sentia que callaves.

Però em torna a cremar la sang ,
perquè n'he vist de nou les imatges.
Em torna a tremolar la ment,
perquè de nou n'escolto les paraules.
Em torna a plorar el cor,
perquè he sentit com de mi te'n recordaves.

Retornen rompudes,
retornen marcades,
retornen callades,
els plaers de les belles mirades

Retornen callats,
retornen oblidats,
retornen afilats,
els vells records segellats,
que el temps ha fet silenciar.

Però tu goses desafiar,
el dolor ardent de les llàgrimes cremades,
que marcaren eternes els plors de l'enyorança.
No tornis amb paraules emmascarades,
si tornes,
és per quedar-te.

Comentaris

  • xocos | 27-06-2009

    és tan... bonic, sembla tan sincer!!
    m'enanta! enhorabonaa!! :)

  • Per cert,[Ofensiu]
    RATUIX | 12-07-2007

    Ostia puta, la foto que has posat!!

  • Plè de dolor,[Ofensiu]
    RATUIX | 12-07-2007 | Valoració: 9

    de pèrdua i potser encara, d'amor.
    Dolorós poema. Fort i impactant.

  • No cal morir per perdre algú[Ofensiu]

    Les paraules mentideres que ens diuen em quedaré però no és cert, hi ha vegades que no cal la mort per perdre algú.

  • Ets un intimista impressionant. [Ofensiu]
    andreu_cat06 | 25-07-2006 | Valoració: 10

    Sincer, obert a la vegada que íntim. Preciós.

  • amors perduts[Ofensiu]
    Naiade | 12-07-2006 | Valoració: 9

    Crec que tothom que s'ha enamorat i sense poder gaudir-ne ha sufert un amor imposible podra entendreu. Perque mai s'oblida del tot, i quasi sempre hi ha un raconet nostre obert a l'esperança.
    M'ha agradat molt
    Una abraçada

  • Senzill però...[Ofensiu]
    Carles_sanye | 10-07-2006 | Valoració: 10

    Apassionat, molt detallat però a l'hora senzill, simple però complex. M'encanta

  • gypsy | 10-07-2006 | Valoració: 10


    l'ànima caiguda, la terra muda i també sorda.

    I és clar els records maleïts que sempre retornen,
    com la ombra que ens turmenta caminant darrere nostre.


    M'agrada la teva poesia salvatge i brutal.

    gypsy

  • silenci_fosc | 10-07-2006

    Sumament preciós.

  • Segueix així.[Ofensiu]
    Nurithy | 09-07-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt. De veritat. Seguiré llegint coses teves ^^

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: