Colors d'una nova vida

Un relat de: GsF

I comencen els records a morir
el foc que els il·luminava,
ara els converteix en cendra,
la ment cansada que els suportava,
ara els ignora,
els desfà entre les hores del present.

I la por desapareix, el silenci reneix.
S'agita el balanceig que manté l'equilibri,
entre la felicitat i la foscor,
entre jo i la soledat.
Ara d'un fil en penja la vida del precipici.

Però n'és un fil suportat amb les llàgrimes d'una vida,
arrelat als somriures que segueixen a les ombres,
n'és fill dels desnivells d'aquesta muntanya,
de les baixades que mai s'obliden,
de les pujades que sobreviuen l'estocada.

I ara que es desdibuixen els records,
n'apareix la solitud de la blancor.
Dels aspres instants que em desfeien lentament,
als suaus somriures que n'humitegen la claror dels càlids moments

Els ulls ja no en dibuixen llàgrimes de dolor,
sinó d' una bella sensació,
una lleu il·lusió,
un instant d'emoció al vent.
Cada llàgrima n'és el crit d'un sentiment , l'oblit dels laments
és la vitalitat que ressegueix la línia de la meva pell, que n'omple la sang
que rugeix al meu cor i el fa volar entre milers de pensaments
Que de nou,
deixant enrere les ombres que m'oprimien,
omplen la ment de colors ardents.
Dibuixant l'avui amb el somriure renaixent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: