Entre les veus de la meva vida.

En dormia perdut entre somnis obscurs
No en sentia vida ni moviment
El meu cor bategava massa lentament.
La meva ment moria entre pensaments absurds.

No en naixia l'albada
No en creixia la llavor
Tot n'era del mateix color
Plors i dolors que s'unien en l'horror.

Quant de sota la lluna trencada,
entre el caure sublim de les llàgrimes d'aigua
en nasqué una estrella daurada
en nasqué tota una vida esperada.

De blanc pur omplí la foscor
la bella estrella daurada
que n'assecà d'arrel el meu plor
i captà implorant gotes dolces la meva admiració.

N'era infinit com l'aire que respirava
N'era més bell que l'albada
En tenia un cor decorat en plata
amb l'interior recobert d'or.

Em va dirigir la seva senzilla veu
Em va llensar el seu fi alè
I en captivà els meus sentits
I n'esclavitzà d'amor els meus ulls humits.

La seva mirada n'era vida pels meus ulls,
el seu parlar n'era llum pel meu cor.
La seva bellesa,
la seva perfecció,
la seva presència,
i el seu cor n'eren l'oxigen que necessitava per sobreviure.

N'eren la sang que entre les meves venes corria.
N'eren l'esperança per seguir la meva vida.

Em va donar alegria, em va donar coratge
Em va donar esperança, em va donar valentia
Em va donar forces per seguir, em va donar la vida.

La seva presència em manté despert, la seva presència és la meva vida
El seu parlar n'és el bri de força per fer el pas cada matí,
El seu cor és la sang, és l'oxigen, és l'aire que em manté en peus.
És tot per mi, donaria tot per ell. Moriria sense, res tindria sentit sense,
La meva vida és seva, el meu cor és seu.

Tot jo depenc, tot jo visc,
tot jo respiro per tu.
El meu cor és teu,
la meva ànima és teva,
no seria res,
no seria ningú si no estiguessis al meu costat,
voldria dormir eternament si no fos per tu.