Crits entre les ombres

Un relat de: GsF

Lentament s'abaixa la mirada.
Somnis trencats que s'ennegreixen,
s'escapen, es difonen i ja no tornen.

Laments pausats de les llàgrimes caigudes.
Il·lusions enganyades que s'esvaeixen,
es dobleguen, es dilueixen i ja no tornen.

En veuen els ulls mig closos les passes,
les petjades passades que dibuixen calfreds al teu cor.
Que continuen entre les ombres solitàries,
per arribar enlloc,
i tornar a començar.

Cada esglaó n'amaga l'eterna negror
o el camí cap a la sortida,
i les ombres ja no t'espanten.
Aprens que la seva força n'és mentida.

Cada passa n'és un miratge
Res no es mou, res no avança,
no hi ha sortida, no hi ha escapada.
Cada ombra en cau atrapada,
cada fill n'és enganyat, cada pare n'és maltractat
i cada dona capturada per la fam d'aquest gegant
que t'ha robat els somnis
que t'ha cremat la il·lusió que el teu cor encara adorava.
I tot en el silenci d'una massa ombrejada. Eternament avergonyida.
Eternament callada.

I construiràs les passes d'un futur insòlit,
i cada segon creixerà l'esperança,
cada dia cridaràs contra l'ignorància
fins a perdre't entre les falses mirades
i un dia no creure't res, no creure't ningú, agonitzat
horroritzat.
S'aixecarà la mirada dels somnis trencats
però seguiran les ombres atrapades,
seguiran les ànimes encadenades

I les teves passes esborrades, les teves llàgrimes perdudes en la foscor.
I a cada despertar seguirà la teva ombra enganyada,
seguiran les teves veus silenciades.

Comentaris

  • xuri__ | 28-12-2007 | Valoració: 8

    Noi... l'unic que tinc a dir-te és que m'ha agradat molt el teu poema. Però sincerament crec que estar amargat no és bo, i menys si influeix a altra gent. Sempre va bé asincerar-te amb la gent que t'envolta, es farà menys farragos i et costarà menys tirar endavant. Es sorprenent el que pot arribar a perdonar una persona.

    Endavant!! i continua escrivint així. Una abraçada des de la claror de la lluna.

  • sensibilitat[Ofensiu]
    Gica Casamare | 24-12-2007

    Què ens passa a la gran ciutat que ens hi perdem entre les ombres i la massa grisa?

    PS:Camarada, tanta sensibilitat poètica i poses aquesta foto teva de la primera comunió!
    Salut company ;)