Civil

Un relat de: GsF

Observes eixir el sol
sota boirina pobre que l'amaga
La vella veu ressona entre matolls
conegut ressò del vent trencat

Aixeca la terra l'aire impur
Tremolen arbres centenaris
Arrels rompudes sota fulles caigudes
Asseca llàgrimes del teus ulls
el vent al que plores

Imatges ja cansades
Records del pas del vent
D'un passat que ja no parla
D'un present que ja es podreix
D'un futur que ja no neix

Mira fill el cel roig
com s'alcen núvols salvatges
que anuncien tempesta entre la calma
Mira fill com moren els arbres
en veure sortir l'horror de l'albada


Sents la brisa cremada ?
És la olor de la terra obscura que trepitgen els teus peus
Terra dolguda, soferta i ferida
Terra cremada, ja estèril i sense nom
Terra cenyida amb sang oblidada.

Sents el vent parlar?
Anuncia paraules fredes a l'agost
Anuncia pluja al cel blau
Anuncia plors entre l'enyor
Anuncia mort a la fulla que cau.

Comentaris

  • El sento...[Ofensiu]
    gonzi | 27-05-2006 | Valoració: 10

    Sents el vent parlar?
    Anuncia paraules fredes a l'agost
    Anuncia pluja al cel blau
    Anuncia plors entre l'enyor
    Anuncia mort a la fulla que cau.

    El sento, és la veu del nostre món. És la veu de la humanitat rompuda.

  • Sense paraules...[Ofensiu]
    andreu_cat06 | 26-05-2006 | Valoració: 10

    T'he anat seguint totes les obres que has fet, i sense cap mena de dubte aquesta és la millor. Directa a la moral, directa al pensament. Enhorabona, segueix així!!!

  • bestial!!![Ofensiu]
    Capdelin | 26-05-2006 | Valoració: 10

    genial el títol, la foto de la biografia i tot el poema sencer!
    Som civils, estrangers innocents que rebem els cops de tot allò que mor, perduts en un estol de banderes i tantes i tantes fronteres... som víctimes d'efectes colaterals... se'ns mor l'arbre, la terra, el riu... només ens queda la paraula i un crit ofegat en la sang.
    Una abraçada.

  • Tristesa[Ofensiu]
    Carles_sanye | 26-05-2006 | Valoració: 10

    M'encanta com reflexes els sentiments que desperta el nostre món malalt. Molt bo i molt trist.

    P.D: haha, tranquila Iris no som mal pensats! ;-)

  • No sóc ell![Ofensiu]
    GsF | 26-05-2006

    Que la d'abans no sóc l'autor, sóc la Iris una seva amiga de l'institut a que he entrat amb al seu nom, no penseu malament d'ell ara!! Vinga, salut.

  • Perduts[Ofensiu]
    GsF | 26-05-2006 | Valoració: 10

    PERDUTS ENTRE OMBRES DE FUM I ODI. VIATGEM ENCEGATS PER LES CREENÇES DEL NOSTRE TEMPS. Molt bo.

  • Poema de tristors [Ofensiu]
    helena | 26-05-2006 | Valoració: 10


    Com remuntarem la mort, la foscor, la indiferència?
    Com remuntarem la sang que es vessa cada dia,
    sobre la terra de la misèria, eixuta com un desert de desesperació?

    D'on sortirà la llavor no contaminada del verí de la mort?

    I on serem nosaltres?

    Girarem l'espatlla per no veure l'horror i l'asfixia de gent , humans, vides bategant encara.
    Per poc temps.

    Em colpeix el teu poema, com una bufetada brutal,
    com el pitjor dolor retardat en el temps, amb metabòlits actius i perversos.

    helena

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: