Civil

Sents el vent parlar?
Anuncia paraules fredes a l'agost
Anuncia pluja al cel blau
Anuncia plors entre l'enyor
Anuncia mort a la fulla que cau.

El sento, és la veu del nostre món. És la veu de la humanitat rompuda.

T'he anat seguint totes les obres que has fet, i sense cap mena de dubte aquesta és la millor. Directa a la moral, directa al pensament. Enhorabona, segueix així!!!

genial el títol, la foto de la biografia i tot el poema sencer!
Som civils, estrangers innocents que rebem els cops de tot allò que mor, perduts en un estol de banderes i tantes i tantes fronteres... som víctimes d'efectes colaterals... se'ns mor l'arbre, la terra, el riu... només ens queda la paraula i un crit ofegat en la sang.
Una abraçada.

M'encanta com reflexes els sentiments que desperta el nostre món malalt. Molt bo i molt trist.

P.D: haha, tranquila Iris no som mal pensats! ;-)

Que la d'abans no sóc l'autor, sóc la Iris una seva amiga de l'institut a que he entrat amb al seu nom, no penseu malament d'ell ara!! Vinga, salut.

PERDUTS ENTRE OMBRES DE FUM I ODI. VIATGEM ENCEGATS PER LES CREENÇES DEL NOSTRE TEMPS. Molt bo.

Com remuntarem la mort, la foscor, la indiferència?
Com remuntarem la sang que es vessa cada dia,
sobre la terra de la misèria, eixuta com un desert de desesperació?

D'on sortirà la llavor no contaminada del verí de la mort?

I on serem nosaltres?

Girarem l'espatlla per no veure l'horror i l'asfixia de gent , humans, vides bategant encara.
Per poc temps.

Em colpeix el teu poema, com una bufetada brutal,
com el pitjor dolor retardat en el temps, amb metabòlits actius i perversos.

helena