m'agraden moltíssim totes aquestes dualitats. No sé què més dir ja que m'has deixat sense paraules. Altre cop, felicitats!!

Jo, com alguns altres que han comentat, tampoc he entés bé el final fins que me l'he rellegit i llavors he captat tota la màgia de la història. M'ha agradat moltíssim!!! És del tipus que a mi m'agraden, curtes, plenes d'imatges i amb un final que ningú s'espera i que obra una porta que no creies que obriries. La primera lectura m'ho he agafat com una persona adulta, un "xuleta", una persona detestable, però en la relectura he vist l'encant d'un nen estimat i plé de somnis. De veritat, felicitats!!! (com veus no et tinc ressentiment per algún comentari que m'has fet d'algún escrit, tot al contrari, m'agraden les teves crítiques!!)

però també et diré que quan el vaig escriure tenia sobre uns 15 anys (no sé si has llegit la meva biografia). La història en sí jo també la trobo fàcil i senzilla però el que m'agrada són els recursos que trobava, les metàfores.... Malhauradament, ara tinc molt poc temps per escriure i quan ho probo no m'agrada...

M'ha agradat aquesta reflexió de les paraules orfes de pare, el record que continua gràcies a les paraules escrites i els mots k no saps si els vas a buscar tu o venen ells.

Sempre que perds algú estimat, el teu cap comença a mortificar-te pensant el k li podries haver dit, el que podrieu haver fet tots dos junts... Però el temps tot ho cura, tot i que no oblida. No val la pensar pensar en aquestes coses sino en els bons records passats. Ara que ho penso, tampoc se si és una historia real. En tot cas, molt bé, ja que si no es real m'has fet pensar en tot moment que era real!.

M'has fet recordar els desenganys amorosos que he tingut! Molt ben redactat. Pensa que aprendràs a base d'entrebancar-te i tornar-te a aixecar. T'ho diu una que ha caigut massa vegades....

Quan et llegeixo em sorprens i t'envejo. T'envejo pq donat la teva edat t'expreses molt i molt bé. És que és llegir alguna cosa teva on hi hagin sentiments i de seguida reconeixer'ls, saber de que parles. Segueix exterioritzant els teus sentiments i les sensacions, que a part de no destrossar-te per dins (com tu dius) ens fa passar molt bona estona!

M'ha fet plorar. Expreses sentiments coneguts, em sembla, per tothom que ha perdut un ser estimat. Hi ha frases del poema que son idèntiques a les que a mi em passaven pel cap. Les preguntes que et fas, la buidor.... tot és tan conegut! Amb aquestes paraules deixes constància de l'existència de la Mariona i fas que molta més gent pensi en ella encara que no l'haguem coneguda mai. És la millor manera de recordar.

Simplement. M'has emocionat. És molt dur perdre a algú. Jo m'hi he trobat amb dos amics. Ja fa anys d'això però tot i que diuen que el temps tot ho cura, cosa que és veritat, els records no s'obliden mai. Aixeca el cap, i endavant.

Més relats d'infantesa amb metàfores i comparacions enmig! Molt tendre.

M'ha agradat molt la reflexió de que l'arbre no és sempre el mateix ja que jo també ho comparteixo. Pel que fa a Anna Karenina, el tinc a punt per llegir-me'l, a veure si trec temps del temps....