Moments previs

Un relat de: gladia

Et mires al mirall per última vegada, penses, però fa una hora sencera que estàs fent el mateix. Els cabells no t'acaben d'agradar però ara ja no hi ha temps. Mentalment anotes no tornar a fer cas a la teva germana: ella sempre va a la última però no és gaire bona donant consells i menys posant-los en pràctica.

Potser t'hauries de posar més colònia, amb només dues gotetes quasi no es nota L'Attrazione Finale i tu vols sentir-te com l'home aquell de l'anunci, segur de si mateix, atractiu, varonil. Et remires de cap a peus i sembla que el resultat final és prou bo tenint en compte el teu aspecte diari, ben pensat, si t'ho proposes fas goig i tot. Ai si la teva mare et veiés així! Et petonejaria i començaria amb el seu sermó de que t'has d'arreglar més sovint, que no pots ser tan desmanegat a l'hora d'arreglar-te, que un noi com tu ja ha de començar a semblar un home.... Si, vols ser l'home de l'anunci. Aquesta nit li prendràs la personalitat. I l'aspecte, sobretot l'aspecte.

Tanques la llum del lavabo definitivament, et poses la jaqueta i guardes la cartera a la butxaca davantera dels pantalons. Ràpidament la canvies a la butxaca de la jaqueta. L'home de l'anunci segur que no la duia als pantalons, però, on la devia dur? Reacciones, és només un anunci. Però ara ets ell i amb la seva seguretat tanques la porta de casa teva i agafes l'ascensor.

Quan hi puges et trobes amb la senyora Anita que et saluda una mica desconcertada, esperes que sigui d'aprovació, i pel moviment que fa amb el nas penses que L'Attrazione Finale compleix amb el seu propòsit de despertar la sensualitat a les dones. Surts de l'ascensor pensant que ara seria bo que la senyora Anita et vingués darrera teu demanant-te un "favor".

Heu quedat a prop, al restaurant de la cantonada. Aquests últims minuts el teu cor comença una dansa tribal que et fa baixar gotetes de suor. Ja no recordes l'home de l'anunci, ara ets genuïnament tu. Els nervis dels últims dies s'uneixen tot junts per fer-te més agradable la passejada.

Però només veure-la tot desapareix, els nervis, les ports, la inseguretat. El seu somriure et fa tornar la confiança en tu mateix, i en l'home de l'anunci.

I saps que ja res ho pot espatllar.

Comentaris

  • molt bé[Ofensiu]
    Isabel | 20-04-2005 | Valoració: 8

    Descriu perfectament com ets sents en moments així. És clar i tot i ser molt curt t'implica i ets sents identificat.

  • Felicitats[Ofensiu]
    BlauFosc | 20-04-2005

    Tot i que trobo que és un escrit modest en el sentit de ser una breu crònica, et felicito per saber transmetre tant bé, com se sent una persona en un moment així. I per fer-ho a més de forma molt propera, molt "diària".

    Et felicito també per aconseguir esvaïr els nervis amb la presència d'ella i en estar segur que res pot fallar. Perque a la vida les coses fallen...

    Però no sempre, és cert.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gladia

gladia

13 Relats

19 Comentaris

19576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Fins ara no m'havia atrevit a mostrar els meus escrits a ningú, em feia vergonya, els volia tenir com a un secret meu. Però m'he atrevit i aquí els teniu. Alguns dels relats són relativament vells, els vaig escriure en plena adolescència i crec que va ser una etapa molt bona per treure tots els neguits i les pors. En la meva ment formen part d'un llibre anomentat "Històries senzilles per a gent intranquil·la". Espero que us agradin i tan si és així com si no, comenteu-los, si us plau, no sabeu la il·lusió que em fa saber la vostra opinió. Si voleu contactar amb mi no ho dubteu: cargolada@hotmail.com