Cercador

Llista categories

Misteri

Un relat de: gladia

Com un esclat de primavera,
el nostre amor, calor i color.

Quina joia el teu rostre ansios,
el sol s'amaga, vergonyos
davant tal esplendor.

I nosaltres cremant, jugant
com dos infants, descobrint
el gran misteri d'aquest instant.

La teva pell contra la meva pell,
formant, per uns segons,
un sol cos, única ànima.

I l'univers ens envolcalla
i la terra gira als nostres peus.
La lluna avergonyida
mira al sol amb molt amor:
serà ella l'escollida
per pertanyer a aquest joc?

Les estrelles dubten
davant tal dualitat.
El sol i la lluna.
Distretament, la mar es retira.
La lluna i el sol.

Comentaris

Afegir comentari

va, valoro[Ofensiu]
ranma | 19-04-2005 | Valoració: 10
ja està
que curiós[Ofensiu]
ranma | 19-04-2005
per què no comenta ningú? quins gustos més raros! excel.lent poema!

l´Autor

gladia

13 Relats

19 Comentaris

20595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Afegir a preferits

Biografia:

Fins ara no m'havia atrevit a mostrar els meus escrits a ningú, em feia vergonya, els volia tenir com a un secret meu. Però m'he atrevit i aquí els teniu. Alguns dels relats són relativament vells, els vaig escriure en plena adolescència i crec que va ser una etapa molt bona per treure tots els neguits i les pors. En la meva ment formen part d'un llibre anomentat "Històries senzilles per a gent intranquil·la". Espero que us agradin i tan si és així com si no, comenteu-los, si us plau, no sabeu la il·lusió que em fa saber la vostra opinió. Si voleu contactar amb mi no ho dubteu: cargolada@hotmail.com

Veure perfil complet >