Mariona sempre amb nosaltres...

Un relat de: Sareta_16

Mariona aquella noia a recordar,
La teva pèrdua és difícil d'acceptar,
Difícil d'assumir,
Que em provoca un gran dolor
Que m'oprimeix el pit,
Vull cridar, vull plorar,
Vull tornar a veure el teu somriure,
Aquell somriure dolç...

I tu amb tanta vida per endavant,
amb tantes coses per viure,
Tantes coses per a lluitar,
Somnis per cumplir,
Somnis q mai més atraparàs,
Somnis que s'han esfumat,
Somnis q t'han robat,
Ilusions plenes d'esperança.

Que hi ha de tot això?
Res, tot ara és fosc,
No surtirà el sol,
Vull despertar i veure q ha estat un malson
Però que allunyada estic, és ben real,
Puta realitat!

És terrible, horrible,
Encara no m'ho crec,
Tu la Mariona, la nostra Mariona,
Tant estimada per tots,
T'han arrebatat la vida,
Te l'han pres en un obrir i tancar d'ulls,
Qui hauria dit que aquell 26 de novembre acabaria en tragedia,
Oh!Cruel destí!

I nosaltres aquí,
Plorant la teva pèrdua,
Sense haver-te pogut dir adeu
No em faig la idea,
De no veure't mai més...

Llàgrimes impregnen els nostres rostres,
Cors destrossats amb els fragments esparcits pel terra,
Familiars i amics aquí reunits,
Per despedir-nos de tu.

Mai més veuré el sol brillar,
La vida sense tu no serà del mateix color,
Des d'on estiguis descansant,
Només dir-te que res no serà igual,
Q aquesta ferida oberta mai cicatritzarà,
I tot i la teva absència,
passin els anys q passin
estaràs present en tot moment,
et recordarem eternament.
T'estimem i no deixarem de fer-ho.

Bona nit Mariona.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    gladia | 20-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha fet plorar. Expreses sentiments coneguts, em sembla, per tothom que ha perdut un ser estimat. Hi ha frases del poema que son idèntiques a les que a mi em passaven pel cap. Les preguntes que et fas, la buidor.... tot és tan conegut! Amb aquestes paraules deixes constància de l'existència de la Mariona i fas que molta més gent pensi en ella encara que no l'haguem coneguda mai. És la millor manera de recordar.

  • Gorwilya | 19-04-2005 | Valoració: 8

    Aquesta poesia és molt trista, però a la vegada també és bonica. Sigui on sigui si la Mariona la llegeix segur que t'estaria agraïda... ;)

    Continua escrivint, que ja aniré llegint el que vagis penjant!

    Ah, gràcies per comentar la meva poesia!

    Una abraçada!!

    Gorwilya

  • Homenatge a la Mariona[Ofensiu]
    Sanke85 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    Descrius a la perfecció tot el dolor i sofriment que per desgràcia has viscut.
    Aquest escrit te moltisim sentiment, tan... que m'has fet saltar les llàgrimes...
    Quan perdem algu tan estimat sempre es molt doloròs, malgrat tot em de seguir endevant, sense oblidar el que ha passat, només recordant els bons moments.

    Ànims!

    Una forta abraçada:
    Sanke85

  • Jou | 25-03-2005 | Valoració: 9

    t'entenc perfectament en tot el que has dit. Jo,llegia frase rera frase,paraula sobre paraula,i anaves calcan pràcticament tot el que ara porto per dins. A mi se'm va morir una persona què estimava moltíssim,molt molt molt propera a mi,farà cosa de pocs mesos. I com ja he dit, m'he sentit molt identificada i sobretot m'has emocionat quan relataves que t'encantaria despertar i sentir que només ha estat un mal son,però,puta realitat. Doncs aquí m'has clavat del tot. No deixis de transmetre els teus sentiments i compartir-los amb qui t'estima. Desde aquí la meva més sincera abraçada,i creume,la Mariona mai us oblidarà.

  • El millor[Ofensiu]
    ITACA | 23-03-2005 | Valoració: 10

    Com ja saps Sara , aquest es el poema que em va fer emocionar i amb el qual et vaig coneixer , el trobo tan tendre i bonic que em salten les llagrimes al llegir-lo per 15 vegada si no més. Quin homenatje tan bonic per a la Mariona oi Sara ? estic segura que esta orgullosa de tu , al igual que jo.
    Amb aquest poema tornes a demostrar la gran sensivilitat amb la que escrius , el gran sentiment que s'abraça al record de la Mariona .
    L'ultima frase em sembla fascinant


    Bona nit Mariona



    Clara

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

51742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...