L'últim adéu

Un relat de: Camps de Tristor

Sento com plou dintre del meu cor. Però tu no hi ets. Ets lluny, molt lluny. I ja no tornaràs.
El dia en què el malson es faria realitat estava més a prop del que em pensava. Contenta, jo estava amb els amics, però, al rebre aquella trucada, el món va caure sobre meu. Deia que té n'havies anat.
Vas marxar sense dir-me "adéu".
Sentia que les llàgrimes relliscaven sobre les meves galtes.
No era conscient del que feia ni del que deia.
Vaig arrencar a córrer cap al meu propi infern.
El pom, estava gelat, com el meu cor. Tenia por d'obrir aquella porta. Però quan a la fi, em vaig decidir, estaves dormint en un son profund del qual ja no et despertaries. Jo plorava, plorava molt i cridava "torna!" però, era inútil, perquè jo sabia que no et tornaria a veure mai més. No et volia deixar-te per res del món. No sé per què te'n vas anar.
Abans de deixat descansar per sempre, et vaig dir adéu. La mateixa paraula que recordaria per sempre, a l'igual que a tu.
Quan érem petits, et vaig prometre que no t'oblidaria, i així ho faré ara que ja no hi ets, però tu, ja no em podràs protegir tal i com em vas dir.
Al sortir d'aquella habitació tan freda i fosca, em vaig desmoralitzar. El pitjor de tot, era que en realitat jo t'estimava, però no vaig tenir oportunitat de dir-t'ho.
Aquell dia venies a veure'm, i corries, corries molt. Tenies moltes ganes d'arribar, però al veure la curva, ja era massa tard. No vas poder frenar.
Jo encara plorava més fort. Volia que tornessis! Volia estar amb tu, però no era possible. La vida ja no tenia sentit si no hi eres. Pensava en tots aquells moments en els que podia haver estat al seu costat, i no hi vaig ser.
...
Em sentia culpable del que li havia passat. Si jo l'hi hagués manifestat els meus sentiments molt abans, hagués passat res de tot això?
Tota l'estona em feia la mateixa pregunta.
Se que jo no havia fet res, però... no podia parar de donar-hi voltes.
Les llàgrimes que ràpidament anaven sortint dels meus ulls, eren rius de penes i dolors.
"Per què se'l va endur?" Sempre havia sentit que Déu s'emporta les millors persones, i aquell dia tan negre, ho vaig entendre.
Recordava totes les vegades que m'havia demanat que anéssim a fer una volta amb la seva moto, i jo, sempre deia que un altre dia. Però ja no va ser possible.
L'hora, en la que a la fi, el vaig haver de que deixar, ja havia arribat. Es va fer un buit al meu cor. Havia perdut a la persona que més estimava al món, i jo sabia que no podia viure amb aquesta pena, i ara, encara ho intento oblidar.
Però quan tenia un problema, sempre recorria a ell. Perquè tenia un amic, un amic en el que confiar, amb qui plorar en els moments tristos.
Al seu costat, vaig aprendre a estimar i a respectar a les persones.
...
El lloc més privilegiat dintre meu, l'ocupaves tu, però, vas marxar.
Quan me n'anava a dormir, m'agradava pensar que el primer que veuria al llevar-me seria el teu somriure. I ara ja no podrà ser, a l'igual que totes les coses que ens vam deixar a mitges.
Ten vas anar, lluny, molt lluny. I ja no tornaràs.

Comentaris

  • eternitat en el record[Ofensiu]
    edgar naúj | 03-09-2005 | Valoració: 10

    La mort és la part de la vida que més ens costa entendrre, però la única que sabem que arribarà. De totes formes, vull pensar en la immortalitat del record.
    Quan algú mor, patim com ànimes en pena. Plorem per no haver dit allò que voldríem havere dit, per no haver fet tot allò que ens hagués agradat fer... però què passa quan aquestes paraules i aquests fets es queden a dins, encara que la mort no hagi fet acte de presència... Perdona'm. Una abraçada.

  • Caram[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 30-08-2005

    quines llàgrimes de glaç sento ara dins meu!!

    És un escrit que t'ha sortit ben bé de dins. T'has sincerat i ho has deixat sortir tot amb paraules belles i crues. Sembla que has comvertit el paper en un mocador (entent-me, per desfogar-te vull dir) i això està molt bé. Encara que sembli mentida, les lletres ajuden molt a superar coses. A mí, si més no, m'han ajudat moltíssim.

    Quan es perd algú estimat (a tots ens ha passat), sembla que la vida perdi sentit. I axiò ho expliques molt bé en el teu escrit. Redactes un a un tots els sentiments que sorgeixen després d'una pèrdua com aquesta. La por, la soledat, la culpa (irreal), la tristor, la buidor...

    El teu relat és ple de connotacions fredes com la mort. Crues i aspres, però alhora tendres com el record. Tristes com una llàgrima.

    La meva enhorabona. I Anims.

    Una abraçada.

    Salz.

    P.S. Pel que he vist de tu, sembles una persona pessimista i trista. La vida està plena de coses boniques. Obre els ulls al nou dia, i somriu. La vida cal disfrutar-la, que són quatre dies, i dos d'ells plovent!! (Déu, com em recordes a mí quan era jove!)

  • noia...[Ofensiu]
    AnNna | 02-08-2005

    després l'acabo de llegir, maquíssima... però ja m'ha arrencat alguna llàgrima...

  • Sense lloc[Ofensiu]
    Boo | 28-05-2005

    Hola campsdetristor,

    T' escrit aquest matí i ara a la tarda, m'has tornat a comentar! merci!

    Si et sóc sincera, no té cap sentit aquest comentari aquí però el que volia dir-te era que per què tot lo teu és tan trist? fins i tot el teu nom...

    Bé, t'espero i almenys somriu, eh!

  • Hola Campsdetristor...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-05-2005

    és trist,
    és veritat...

    i com ho dius/escrius tu mateixa a la teva biografia, doncs que potser tens raó de que tot el què escrius ho és.

    És, de totes maneres, un bon relat, està força ben escrit.

    Per cert... una fotografia preciosa!!! tan de verd, tanta naturalitat en el meu color preferit!!

    Gràcies pels comentaris!!

    UNA FORTA ABRAÇADA!!

  • ho sento...[Ofensiu]
    Yrch | 26-05-2005 | Valoració: 10

    jo me l'estimava com amic... i ja ha sigut molt dur per mi... no em vull imaginar el que va significar per a tu... ho sento moltissim... ara potser el que hem de fer és continuar endavant, recordant-los sempre...
    un petò i una abraçada! i ànims, per a les dos, potser... muasss

  • sempre queden coses per dir...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-05-2005 | Valoració: 9

    Quan una persona estimada se'n va, sempre queda un buit dins del cor i molts forats negres dins del cap, que no pot comprendre el perquè.
    En qüestió de segons la vida canvia, és difícil admetre que no podem preveure res, que el demà és impresivible.
    Un trist relat, on es barregen moltes sensacions, la tristesa, la impotència, la culpabilitat, la rebel·lia...
    Només podem viure l'avui intensament, sense desaprofitar ni un segon.
    Un petó i fins la propera!

  • Molt profund[Ofensiu]
    gladia | 22-04-2005 | Valoració: 7

    Sempre que perds algú estimat, el teu cap comença a mortificar-te pensant el k li podries haver dit, el que podrieu haver fet tots dos junts... Però el temps tot ho cura, tot i que no oblida. No val la pensar pensar en aquestes coses sino en els bons records passats. Ara que ho penso, tampoc se si és una historia real. En tot cas, molt bé, ja que si no es real m'has fet pensar en tot moment que era real!.

  • Que bonic..[Ofensiu]
    Sareta_16 | 19-04-2005 | Valoració: 10

    i a la vegada molt trist, m'ha fet recordar a una amiga meva que d'aquí poc serà el seu 5è mes de la seva mort...:( i la tronu molt a faltar, moltisim se com et sents...
    Li he dedicat 2 poemes aquí a la web, mirate'ls i ja em diràs el que...
    però sas nena...
    en la vida ia moments en qet fayen les forses n veus kom tira endavan...la vida es un constant dolor i sufrimient pero tb ia moments agradables, nos cada un de nos te la kapacitat d ferse fort, poder controlar aket dolor i augmentar akets moments agradables, podem lamentarnos eternamente una perdua, o axekarnos i mirar al futur, am un nou dia, comensar una nova vida on tindrem rekords dakesta gent, pero no trnarem a sufrir pensat en ells sino qe els recordarem com una experiencia enriquida, tas de kedar am els bns muments q vas viure am ell!sigues forta que ho ets molt!inga q algun dia prope podras mira enrere i n plora kuan pensis am ell!sera dificil pero podras, ya vuras!^^ ell n us voldria veure axi... not dmanu q stiguis 100% felis ni tan sols q somriguis xo no q tnfonsis pq ns keda moltisim per endavan!anims kariño!
    Per cert benvinguda a RC i waaaau com escrius per tenir 14 anys, eh!olei olei oleeei!^^ espero llegir moltes cses teves!
    Maca la teva biografia!:)

  • Si que és trista...[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-04-2005

    Si, com dius en la introducció, és una història trista. Sempre és trista la pèrdua d'una persona, i encara més, quan és una persona estimada, i molt més, estimada "bojament".

    Si ens parèssim a pensar que potser demà aquella persona que tant estimem, o aquella a qui li hem de revelar aquell secret, o a qui li em d'explicar tantes coses; no seria amb nosaltres, potser el primer que faríem seria anar a trobar-la. Però per sort o per desgràcia, el futur no es pot pas predir. I malauradament, no tot sempre és de color de rosa... A vegades un últim adéu se'ns presenta a la porta.

    No sé si serà una història real que t'ha passat, en aquest cas, em sap molt de greu, i espero que ho hagis pogut superar força bé.

    Ciao!

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

27003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com