L'ocell blau

La lluna m'ha enlluernat en aquesta clara nit.
L'ocell blau sempre està aquí.

Tanco els ulls i, què veig?
Els teus ulls, dolços i càlids que agafen la meva cara
i volen volar cap al més infinit,
buscant una aventura que ningú mai podrà descobrir,
una aventura secreta,
que ens portarà a tots dos
dins la foscor més remota,
per consumir el nostre amor en una nit com aquesta,
assatjant dins la buidor,
entrant en un món nou pels dos,
unint les nostres ànimes en una sola flama vermella,
ruent, alçant-se altiva a cada bes,
il·luminant aquests rostres,
extasiats després de la culminació final.

L'ocell blau vola
i em diu que et digui
que no diguis que no m'estimes.
T'he dit mai que t'estimo?

La meva pell s'estremeix al notar el tacte dels teus dits,
desitjosos, que recorren el meu cos,
amunt, avall, palpant cada racó,
entrant dins el meu cor,
sentint noves sensacions, estimant-me.

Je souhaite, mon amour,
ton corps sauvage dans moi, en fesant l'amour,
mû par la pasion feroce de cette flame.

Et preguntes pq t'estimo?
Mira't. Mostra el teu interior.
T'estimo.

Observo el sol protector, i et veig.
Em submergeixo dins l'aigua cristal·lina, i et noto.
Escolto el vent que em xiuxiueja
a cau d'orella mots incomprensibles, i et sento.

Més ja no puc dir-te.
Desvelar el que falta, ja és cosa teva.

Encara no t'he dit que t'estimo?