Somni

No saps on vas però tampoc vols saber-ho. Només saps que estàs sola, i tens por. Camines a poc a poc i ara depressa i corres i marxes. Però no saps on. Vols marxar d'aquí però no saps com serà allà. Potser serà tan negre i obscur com aquí i també t'espantarà. I corres i plores, si, plores de ràbia sense saber perquè. I gires la cantonada, i te'l trobes, sense saber com mirar-lo ni què pensar. Però ell sap com mirar-te i què pensar. Ell, però, no et mira, ell t'ignora, ell és un món brut, egoista, que no té sentit per a tu i que odies. I vols marxar d'ell però t'adones que no pots, et té enganxada, atrapada, convertida en una presonera seva, i caus en un forat i has parat de plorar. Ara tot t'és indiferent, ara vols morir. Res no té importància per a tu, tot t'és igual. I al cap d'un temps que per a tu es converteix en una eternitat, caus i toques la terra, una terra aspre i bruta, obscura i dolenta com el món en que t'ha tocat viure. I de cop, veus la claror. Surt el sol i un nou dia comença per a tu, un dia que no té res que envejar als altres, un dia com qualsevol altre.