Espero que això no hagi passat a la realitat, pobre animal! jajaja, un relat senzill però ben entretingut.

Transmet dolor per la pèrdua i calma vers la mort. Poesia intensa però reflexiva... em recorda a una poesia de papasseit en que fa referència a la vida, a la juventut i a la calma del demà. Et seguiré llegint, una abraçada.

Però és una pena deixar d'escriure per un temps prolongat, és una part del futur que s'ha de treballar, segueix fent-ho!

He escollit la paraula terra perquè és l'arrel de la qual tota la poesia es basa, no volia que la última paraula de rimés amb els últims versos ja que d'una manera defugia de la resta del text. Gràcies pel comentari!

Hi han abraçades que no cal que siguin acompanyades, saber que tens el recolzament d'una persona que t'abraça t'ajuda a viure acompanyat sempre. M'agraden els teus relats, una abraçada. Eva.

Quan de temps! ; m'agrada sobretot: " Vividors sense identitat. Jo sóc aquí perquè simplement no tinc enlloc més on anar, i perquè el meu desordre intern anhela un lloc blaumarí i bigarrat com aquest." escrius molt bé, no em cansaré de repetir-ho !, per cert em vaig llegir el relat aquell que li vas passar al meu pare, es molt bo. Hauries de vendre llibres, arribaries molt lluny.
Una abraçada, Eva.

Nuria!, feia temps que no entrava a relats en català, i he pensat en llegir-te, i he fet bé!, m'ha agradat molt aquest relat encara que es trist perque tots sabem que es donen molts casos de dones mortes pels seus marits, en fi.. et seguiré llegint!, fins un altre:D
un petó, Eva.

Molt bo, com es nota que les xarxes socials fan que una persona pugui saber-ho tot assegut en un parc!, m'ha agradat molt, de veritat , he creat un ambient de futur , d'aquí uns anys segur que serà així, veuràs a les avies amb els portàtils tafanejant la vida dels altres, en comptes de estar assegudes al replà observant els veïns i la seva vida, tant que diuen de les "marujes" però de la meva edad ja ni han unes quantes! quin futur m'espera... jajajajaja
Una abraçada:)

Un personatge gafe! es queda sense feina, se li crema el despertador, els veïns es queixen d'ell, nomès li fa falta quedar-se sense esmorzar! ,es clar , sort dels companys de feina que li han donat!, m'ha agradat molt aquest relat, encara que por no feia, m'ha enganxat bastant.

Ara mateix, m'has tret un somriure, has format un poema a partir de RELATS EN CATALÀ, enhorabona!
una abraçada:D
Eva-

Ja has vist com ha evolucionat el món, de passar a rentar a mà a tenir una màquina que ho fa sol! et seguiré llegint endevant, que ho fas molt bé, jo a vegades penjo quan em ve imaginació, ja que fa poc estava molt ocupada per l'institut.
Una abraçada!
Eva.

M'he embolicat amb el diàleg però ho he llegit dues vegades i ja l'he entès. Molt bo! El pare li demana ajuda i el fill li diu que el pare ha de saber més que el fill i al final resulta que s'ha penjat l'ordinador! T'agrada molt escriure sobre la natura i diàlegs no?
att..Evvaa!:D

M'agrada la teva manera d'escriure de veritat, són molts 214 relats escrits no?
Una abraçada.
Att..Evva;D

Aquest relat té moments de tot, hi ha hagut un moment que he pensat: I si el noi li vol fer mal i no és bona persona? tots els personatges dels relats tenen parts bones i dolentes, i si fos veritat i a la continuació del relat el noi fos dolent¿? crec que estaria molt bé que fessis una segona part d'aquest magnífic relat
Petons.
AATT: Evvaa!:D

Un relat molt bo que et deixa intrigat fins el final molt bo de veritat, molta sort pel concurs:D!
Ho fas molt bé, des de que em van recomanar aquesta web he conegut a molta gent que escriu molt bé i la veritat es que no sé com us ho feu!
petons,
att.Evva!;)