El nostre secret

Un relat de: elmeumon

Em vaig asseure darrere la seva moto i em va tapar els ulls amb un mocador. Va engegar-la, durant el trajecte em sentia terriblement intrigada.
Vam arrbar. Vaig baixar de la moto i em va destapar els ulls, havíem arribat a un prat verd, amb un camí que duua..vés a sebre a on. Em va agafar la mà i vam caminar fins arribar a una platja solitària. El mar blau, els reflexes del sol cap a l'horabaixa. Ens vam asseure a l'arena, em vaig llevar les sabates, sentia amb el tacte l'arena i la seva mà que m'acariciava els cabells. Pensava en els meus companys, què devien estar fent l'examen de matemàtiques; en la meva mare, que diria si sabés que m'havia saltat l'escola i havia desaparegut amb un noi que amb prou feines coneixia..Però és que era tan..especial. M'agradava i jo li agradava a ell, almenys això crec. El meu primer amor, el meu somni. Després de tants d'anys d'estar amb uns " passa-penes" l'havia trobat i el tenia allà, al meu costat, agafats de la mà, mirant el mar i el sol com s'anava amagant. Simplement...màgic!

Els meus pensaments van desaparèixier quan ell em va mirar, va somriure i va tornar a mirar cap endavant.

-Perquè rius?- li vaig demanar divertida.
-Perquè sé que estàs pensant, que faig jo amb aquest, si qüasi no el conec? Però el que no saps és que jo et conec des de fa molt de temps, quan sorties de jugar a bàsquet, quan anaves a fer voltes amb les amigues, amb aquell al.lot tant babau..-va dir.
-Doncs jo mai t'havia vist. Ho dius de debò? I quan fa d'això?- li vaig preguntar sorpresa.
-No, tu mai m'havies vist, perquè jo m'amagava, em tens enlluernat des de l'estiu passat, a la platja de devora l'hort.

El vaig mirar als seus ulls xocolata, i ell als meus. Ens vam anar atracant, i aquella sensació que pareixia nerviosisme i inseguretat, es va disfressar de passió, amor, confiança, il.lusió...
El sol ja s'havia amagat del tot davall l'aigua, però les nostres mirades eren com estrelles fugaces, que enlluernaven els nostros cossos. I un esvalot de papallones a la meva panxa em deien que esteia boja, a la nit, amb un noi, vés a sebre si em segrestaria o cosa així...Però les vaig matar a totes, a les papallones molestadores, que no em deixaven gaudir del moment

I jo, esteia allà, amb el meu cap damunt el seu pit, allargats mirant les estrelles, ens anàvem contant records, històries..Tot amb delicadesa, amb les seves paraules dolces, suaus, per no rompre el fi cristall del nostre secret.

Comentaris

  • un relat encisador[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-10-2010

    ben narrat i estructurat, i amb aquella salada escriptura tan entranyable. Felicitats i bona sort.

  • M'ha encaantaaaaatt *___*[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 22-10-2010 | Valoració: 10

    Aquest relat té moments de tot, hi ha hagut un moment que he pensat: I si el noi li vol fer mal i no és bona persona? tots els personatges dels relats tenen parts bones i dolentes, i si fos veritat i a la continuació del relat el noi fos dolent¿? crec que estaria molt bé que fessis una segona part d'aquest magnífic relat
    Petons.
    AATT: Evvaa!:D

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de elmeumon

elmeumon

2 Relats

5 Comentaris

1387 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00