Una tarda que es va convertir en un embolic

Havia acabat de dinar, i no sabia que fer. Estava estirada al sofà contemplant una sèrie de dibuixos de TV3. Els deures d'estiu eren a sobre la taula, just al costat el plat amb la salsa de tomàquet de les mandonguilles.
La Roser, la meva germana gran, enviava missatges amb el mòbil a una amiga seva, es va aixecar i va dir:
- Eva, avui no surts?- es va asseure davant meu tapant la televisió-
-Si no et perdo de vista d'aquí dos minuts si.-
La Roser es va quedar allà davant sense dir res, amb la mirada perduda.
(Vol que m'envagi) pensava, llavors em vaig aixecar del sofà i agafant les claus em vaig apropar al congelador per agafar l'últim gelat de nata.
- Quants en queden?- va dir la meva germana. M'havia trobat en discussions d'aquestes així que mentint vaig respondre:
-Uns tres.-
Al tancar la porta, no sabia on anar, així que vaig anar fins la zona on viuen les meves amigues a veure si alguna podia baixar.
El carrer era buit, normal, a les 3 de la tarda ningú surt.
Vaig picar a tres amigues però cap podia baixar o no hi eren.
Per allà a les 3.20 vaig arribar al pis de l'Arlette si no m'enrecordo bé, vivia al 6è pis la porta 4:
- Arlette? Sóc l'Eva, pots baixar?- No sabia qui havia respòs
- Eva ho sento, estic dinant, em pots picar a les 5?.-
- Obre'm, ja m'espero al portal.- No em creia haver respòs allò.
Ja em veig dues hores en un portal asseguda amb 30ºC a sobre.
Em vaig asseure a les escales contemplant aquell portal tant misteriós:
Les Parets eren vermelles amb dibuixos de roses blanques i blaves, era una decoració molt estranya, hi havien unes figures de color blau que separaven les rajoles.
Cada minut passaven molts veïns, eren molt estranys, et podies trobar amb un noi abrigat i amb pinta de detectiu, o una àvia amb roba esportiva per anar a corre.
Hi havia un paper penjat en l'ascensor on posava :
NO FUNCIONA, EL RESPONSABLE DE SALTAR A L'ASCENSOR EL PAGARÀ.
En aquells moments vaig esclatar a riure, qui salta a un ascensor i l'espatlla?
Com no sabia que fer, vaig pensar en pujar per les escales fins a dalt de tot i baixar fins que em cansés així feia una mica d'esport m'entres l'Arlette dinava.
Una olor del primer pis em va atreure pujant les escales.
De cop es va escoltar una explosió:
- Què ha sigut això?-.