De nits

Un relat de: allan lee
De nits trafico com una fura adelerada. Res de sexe, crec que ens posen alguna cosa al menjar, o potser aquesta aroma permanent de peix en formol ens te la libido cuirassada a tot vent. Però quan el cos no es manifesta, la ment s’encarrega de crear espais infinits d’erotisme subaquàtic. A les nits, no hi ha temps per l’erotisme, l’erotisme es besa a les migdiades i a les hores inquietes d’abans de sopar. A la nit, s’imposa la tramuntana. El goig de viure, la mecànica, les paraulotes. Juguem a cartes, bevem el què podem, fem teatre entre els ficus gegants del claustre. Els amics van i venen. S’ha de ser d’una pasta especial per quedar-se aquí gaires mesos. De pasta de ferro forjat amb essència de cotxinilla. Les cotxinilles són insectes paràsits que han anat perdent la forma, les potes, els ulls, la quitina: només en queda una massa gairebé informe, un sac xuclador que viu atonyinant les fulles i les branques dels arbres. Vividors sense identitat. Jo sóc aquí perquè simplement no tinc enlloc més on anar, i perquè el meu desordre intern anhela un lloc blaumarí i bigarrat com aquest. Puc deixar els meus malsons estesos als tubs de la calefacció, que van d’una banda a l’altra del sostre, suspesos- oh, suspesos; aliens, descrostats, calents- sobre el meu llit. El meu llit, el meu niu, la meva illa. Els malsons onegen com vela al vent, es rosteixen al contacte cremant, es fan a miquetes, perden la seva textura grumollosa i el seu tacte gèlid de sípia morta. Jo escric contes d’amor, passo apunts, em pinto els ulls, dibuixo els ulls d’ell als marges dels apunts, passo la matinada a Partenogènesi vigilant que no s’encengui un piu vermell, escric i escric números, faig esquemes, dibuixo els ulls d’ell, caic al llit a les vuit, em llevo a les nou menys deu, vaig a pràctiques, m’adormo sobre una floració bacteriana estúpida i groga. I duc- sí, com una flama, com un foc- duc l’edifici pintat a la tràquea, amb tinta violeta i amb tinta invisible.

Comentaris

  • Relats encantadors[Ofensiu]
    Bonhomia | 06-11-2011 | Valoració: 10

    Vaja, quin to surrealista i alhora de to real i divertit. Cada vegada em costa menys comprendre les teves inquietuds i la teva diversió en els teus relats. El que expliques ho llegeixo amb admiració i molta curiositat. Els teus relats són encantadors, Silvia!


    Sergi

  • Merci[Ofensiu]
    Bonhomia | 06-11-2011 | Valoració: 10

    Merci pel comentari, Silvia. Ara m'ha donat per llegir i comentar a d'altra gent que no conec i fa dos dies vaig pensar: però vaja, et vaig a comentar a tu i a un parell més dels de sempre! No em vull perdre!


    Sergi

  • Esplèndid![Ofensiu]
    copernic | 22-10-2011

    Mira que t'he llegit vegades però sempre em sorprens amb algun adjectiu, amb algun substantiu, amb alguna comparança o bé, senzillament escrivint d'aquesta manera tan especial en la qual les paraules prenen vida per esdevenir protagonistes absolutes del text, evocant conflictes no resolts, idees obsessives, insectes que deuen ser metàfores indesxifrables. L'atmosfera, l'atmosfera, el màgic moment en el que t'hi trobes, en el que ja ets a dins i vius, experimentes el mateix que l'autor i llavors apareixen els teus fantasmes personals, els teus "bitxos" particulars, allò que perviu en algun racó de l'inconscient. No sé si serà recomanable la teva lectura, però que és única, original, pròpia i magnífica, segur.
    Un petó!

  • ALLAAAAAAAN![Ofensiu]
    Eva Fabrés | 09-10-2011 | Valoració: 10

    Quan de temps! ; m'agrada sobretot: " Vividors sense identitat. Jo sóc aquí perquè simplement no tinc enlloc més on anar, i perquè el meu desordre intern anhela un lloc blaumarí i bigarrat com aquest." escrius molt bé, no em cansaré de repetir-ho !, per cert em vaig llegir el relat aquell que li vas passar al meu pare, es molt bo. Hauries de vendre llibres, arribaries molt lluny.
    Una abraçada, Eva.

  • RAR i BELL[Ofensiu]
    umpah | 04-10-2011

    Hola crack.
    Aquest relat ... em recorda al 'Vulpes : aquesta claustrofòbia, aquest viure enlloc, aquesta desesperació que traspua la narració …
    Però em deixa inquiet, fora de joc. Qui és que parla? Un monja de clausura (ficus gegants del claustre ?) , una persona empresonada ? ufff
    Deixant de banda l’art de la paraula que tu domines, ostres Silvia, que dificil aquest relat; no sé per on agafar-lo.
    Tot i que, sé i accepto de bon grat que no tot cal que s’entengui, de fet cal que sigui així, no cal que tot tingui una explicació, una causa-efecte, una explicació … no cal, de la mateixa manera que no cal raonar la bellesa. Per mi aquest és un relat estrany, inhòspit, pertorbador … , però basicament bell.

    Una cosa que tinc clara és que llegint Allan Lee, a més de flipar en colors, s’aprèn l'Òstia d’animalons, bitxitos, cuques diverses i ‘bio-essers en general.

    Un Petonet crack.

    Ps.
    Partenogènesi
    [biol] Varietat de la reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d'un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació.

  • bigarrats malsons [Ofensiu]
    Onofre | 30-09-2011 | Valoració: 10

    Vividor sense identitat? Aquest soc jo que m'amago rera un pseudòniùm pseudonimament artístic ...
    I mai sabràs a on sóc... perquè simplement no tinc més lloc que el virtual.
    Que el meu desordre no és pas blaumarí i sí bigarrat de malsons acumulats i d'anys estesos ...
    Pots escriure'm a Lesplanes@gmail.com

  • Microscopi ambiental[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-09-2011 | Valoració: 10

    Un món petit, microscòpic, que a simple vista no es pot veure. Necessitem un microscopi potent per a poder-ho fer. Però aquest món petit, i tu ho saps molt bé, té una gran i preciosa vida. La teva literatura és una mica això, un món per a descobrir que s'ha de mirar amb lupa. Una meravella de relat! Abraçades.

    aleix

  • Ecosistema humà?[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-09-2011

    Una mica claustrofòbic que deu ser representació de la societat de fora (amb els seus bactèris i cotxinilles!)
    En un racó d'aquest "laboratori" (subterrani?) ple d'maginació hi ha espai per viure-hi i per deixar-hi els maldecaps! No deixa de ser un lloc cobert i amb calefacció!

  • Blaumarins bigarrats[Ofensiu]
    franz appa | 23-09-2011

    Quan et submeregeixen en un univers com aquest que aquí ens descrius, aquest món blaumarí i bigarrat, un món amb olors, tactes -molt de tacte aquí-, i imatges que semblen provenir d'una lupa gegantina, saps immediatament que et trobes en paratges familiars. paratges que, malgrat conèxier ja -la seva aroma, la seva textura- saps també que mai deixaran de sorprendre't i de fer-te reflexionar. perquè et sents com a desplaçat de la teva localització habituals, de la perspectiva a la que estàs acostumat, i no és sense una vaga inquietud indefinible que aprens a mirar de nou el que t'envolta.
    Això és literatura amb majúscules!

    Una abraçada,
    franz

  • UAAAUUUU![Ofensiu]
    rnbonet | 23-09-2011

    Recollons, quint text! M'apunte a fer teatre sota els arbres -siguen quin siguen- del claustre!

    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

595 Comentaris

216689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com