Quina fada més tros de soca!

Ja era hora de tornar a casa. Havia estat tot el dia fora, ja era mig fosc, i no volia fer tard. Era un dia avorrit, m'havien obligat a anar a la comissaria on treballa el meu tiet, es veu que estan investigant el cas de gent que desapareix a Rubí, es a dir, el meu poble.
Vaig passar pel carrer de sempre, la gent de sempre, la olor dels pixums dels gossos de sempre... Estava fosc, els fanals estaven encesos. Al carrer que fa cantonada, hi havia un hort abandonat, que sempre estava tancat i ningú entrava mai i fèiem com si res. Em vaig apropar per seguir caminant cap a la dreta i entre la reixa de l'hort vaig veure un cartell que posava: Es venen patates. Em va semblar molt estrany veure un cartell, feia temps que no hi entrava ningú així que vaig pensar que els amos havien tornat, eren amic de la meva avia, sempre li donaven tomàquets i més verdures, els volia anar a saludar, potser no em reconeixerien i tot.
Aquella reixa que grinyolava com una mala cosa, estava forçada per algú, de manera que s'hi podia entrar perfectament.
A veure, qui vol un hort abandonat amb quatre pastanagues podrides?, a més, que feia un cartell de: es venen patates?
Em vaig colar a aquell hort per respondre les preguntes del meu cap. No era molt gros, al contrari, era petit. Separaven les verdures amb fustes, hi havia un camí amb pedres rodejat d'herves seques, que donaven a unes escales sota terra on hi havia una cova. Era profunda, però vaig seguir caminant,
pocs metres em trobava amb una porta vella i atrotinada que amb prou feines es podia obrir.
Ho vaig aconseguir. Una sorpresa em vaig donar, en veure que dins aquella cambra hi havia una butaca davant d'una màquina que treia patates. Al apropar-me, vaig girar la butaca i més sorpresa va ser en veure una fada controlant la màquina.
-Vols una patata?- Va dir ella
A veure, és normal que una fada et pregunti si vols una patata crua sortida d'una màquina?
-No tinc gana, tu qui ets?-. Era mentida, m'estava morint de gana, Peró feia molt mala espina això.
-Una venedora de patates, has dit que no tens gana?-.
Vaig fer amb el cap que no, es va apropar a la maquina i en donar-li a un botó, una gàbia de xocolata va caure sobre meu.
La fada va riure dient que si no tenia gana no em podria menjar això. Em vaig fer cara de sorpresa però pensava: Quina fada més tros de soca, encara que no tingui gana puc menjar xocolata!.
La fada em va explicar llavors, que venia patates enverinades, i que quan donava un plat de prova amb patata la gent quedava de pedra. La fada per alimentar-se necessitava aquell tipus de mineral, i no li servia cap més. Per fer les patates utilitzava el "transformapapes" on utilitzava verí, i unes substàncies estranyes. Tot això m'ho va explicar m'entrés estava tancada a la gàbia sense fer res. També em va dir que em convertiria en patata i no sé que més.
-Se li va la olla! que fort, quina fada més tocada de l'ala!- pensava.
Em va deixar allà i va dir que ara tornaria, es va deixar la porta oberta. Feia molta calor.
La fada trigava molt, tant, que la gàbia es va començar a desfer. Feia olor a xocolata desfeta. Va començar a estendre's per l'habitació, i quan va obrir la porta, una ona de xocolata la va deixar inconscient. Les ales no se li movien i no podia volar. Estava enganxifosa.
Vaig agafar la fada, la vaig posar a la maquina, i igual que es poden fer patates, també podia transformar la fada en patata.
Vaig sortir d'aquella cambra fent olor a xocolata i amb la patata/fada a la mà.
Vaig creuar l'hort, seguia igual que abans, la reixa seguia trencada. Tornava caminant cap a casa meva pensant:
-Fada, tal faràs tal trobaràs!-.
En arribar a casa meva, els meus pares no hi eren.
Vaig plantar la patata al jardí sense que ningú la veiés.
Aquella nit la meva mare va fer truita i no me la vaig menjar per por de quedar-me de pedra.
Han passat dos anys i tenim moltes patates!

__**FI**__