El pes de la veritat

Un relat de: Llorenç Garcia

El pare fitava els ulls esbatanats d'aquella adolescent encara colpits per la sorpresa. Era un esguard que encara no s'havia restablert d'un horror esborronador.

-Bé, filla meua. Crec que ha arribat l'hora que vages sabent algunes veritats que més tard o més d'hora algú t'acabarà revelant... I abans que l'escoltes de boca dels avis o dels oncles que lluitaren a la guerra, preferisc dir-t'ho jo mateix. Però per favor, no em retragues res... O almenys tin paciència per l'acte que ton pare ha comés per un impuls visceral. Trobe que ara és la darrera oportunitat per poder fer-te aquesta confessió, i et pregue perdó. Se m'havia ocorregut que no mencionant-lo podria fer el miracle de fer paréixer inexistent aquesta malifeta. Però sé que enganyar-me a mi mateix no deixaria d'ésser un engany. Tant cap a mi com cap a tu. Sols cal que una cosa siga veritat perquè ho siga. I al final la veritat sempre acaba imposant-se victoriosa. Ella és la que institueix les regles del joc amb l'ajut del temps...

Féu una pausa en el discurs i sospirà. Engolí un glop de saliva que li sabé amarga i alçà els ulls empegueït pel rostre groguenc de la filla. Aquesta restava en silenci amb la mirada entre astorada i extraviada.

- Doncs bé, amada Ester. He sigut jo el responsable de la teua mort. Des que ta mare em va revelar que no ets la meua filla biològica, només et veig com el fruit d'unes ignominioses banyes. No he trobat millor forma de restituir la dignitat i he sacrificat la teua vida per exonerar-me d'aquesta humiliació. Aprofitant la depressió que paties, he simulat un suïcidi.

L'autoreconegut assassí tancà amb els dits els ulls inerts de l'adolescent. S'eixugà una llàgrima i s'adreçà al telefon per difondre amb impostat dolor que s'havia trobat el cos sense vida de la seua filla.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Suspens i coherència[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-11-2010 | Valoració: 10

    I la veritat és que feia dies que volia passar pel teu espai... però ara una cosa ara una altra ho anaven impedint... fins que avui he dit prou! i m'he arribat directament fins aquí:veig que tinc dos relats per triar... i per una vegada, decideixo seguir l'ordre en què els vas escriure, i començo per aquest, prenent nota de què tinc un altre pendent.

    És aquest un relat molt ben portat: des de la primera frase es fan evidents els protagonistes i la seva relació; des de la segona queda clar que quelcom terrible ha succeït, però hàbilment mantens en suspens a la lectora respecte al fet concret.

    He trobat encertadíssimes ( un cop descobert el final, és clar! ) les al·lusions als avis i als oncles "que lluitaren en la guerra", i molt coherent el discurs d'aquest home amargat, intransigent, humiliat i cruel.

    Ja et vaig donar l'enhorabona pel fet d'haver estat seleccionat, i ara que l'he rellegit, te la torno a donar!

    T'envio una abraçada de veritat,
    Unaquimera

  • Aquest secrets[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 05-11-2010

    és dels que mereixen ser descoberts. Una historia negra amb molt poques paraules. Molt bo.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats "ARC A LA RÀDIO" 2010)[Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l'Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d'octubre de 2010.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • brutal[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-10-2010

    freda i colpidora història, un secret que costarà de portar dins, sense compartir-lo amb ningú més, al cap i a la fi, de ben segur que s'estimava la noia, per tal i com ho escrius, així ho entenc, malgrat la fredor del resultat de tot plegat. En el fons, és una cruel venjança.
    Felicitats i bona sort!

  • Eva Fabrés | 22-10-2010 | Valoració: 10

    Un relat molt bo que et deixa intrigat fins el final molt bo de veritat, molta sort pel concurs:D!
    Ho fas molt bé, des de que em van recomanar aquesta web he conegut a molta gent que escriu molt bé i la veritat es que no sé com us ho feu!
    petons,
    att.Evva!;)

  • COLPIDOR[Ofensiu]
    umpah | 22-10-2010

    ... pedona que no sé que he fet abans amb les tecles ...

    deia que de tots els relats que he llegit t'he de dit que el teu és dels que més m'ha sorprès el final.
    No m'ho esperava i m'he quedat de pedra.
    Quina crueltat i sang freda .. ufff
    L'he rellegit 3 cops com esperant que no fos veritat, que fos un malson, però no era un malson, l'ha matat de veritat ... buuaa !!!

    molt bo de veritat

    Felicitats i salut

  • SORPRENENT[Ofensiu]
    umpah | 22-10-2010

    Hola Llorenç

    de tots els relats que he llegit a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

81 Relats

296 Comentaris

97714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog