Capvespre ucraïnès

Un relat de: Eva Fabrés
S’alcen les banderes, vives, ufanes,
al pas ponent, seré, breu,
l'argent del sol, cobalt del cel,
colors d’aquella terra llunyana.

Nit freda, intensa basarda,
intrusos al poble de l’esperança,
¿és la lluna sincera companya
quan hem traït lleial aliança?

Desconcerten els carrers
mans d’incògnits, parents llunyans,
que vesteixen rumors incerts,
d’incerta honestedat.



Comentaris

  • Trobo...[Ofensiu]
    AVERROIS | 22-05-2014 | Valoració: 10

    ...que ès irónic que per questions politiques lluitin amb les armes i no democraticament a les urnes. Las mare Russia els reclama i molta gent prefereix està amagat sota les ales de la gran lloca que lluitar per una independencia que els porti a ser més lliures. El ser humà ès tan complicar que les lluites mai acabaran. Hi ha masses interessos materials. En fi, potser si que ès un "capvespre" ucraïnès com ben bé dius. També ens tocarà a nosaltres?
    Una abraçada.

  • Un relat respectable.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 21-05-2014

    No està malament aquest relat.

    No estic segur d'haver-lo entès molt. Parla d'unes banderes que ens hauria de fer vergonya no haver-les entès millor, no haver-les assumit com a pròpies, si ho he entès bé.

    Potser és que no entenc gaire la situació d'Ucraïna, potser.

    Salut, guapa Evita.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: