Pare i Fill

Un relat de: Joan G. Pons

- Et demano ajuda, fill.

- Tu Pare, em demanes ajuda ?

- Sí.

- Els pares són els que ajuden els fills.

- Jo necessito la teva ajuda. Tu saps més d'aquest Tema.

- Els pares saben sempre més que els fills.

- Potser no. Jo reconec, amb satisfacció, que tu saps molt més que jo en aquest assumpte que haig de decidir.

- Sempre he cregut que jo com fill tinc el recurs del pare per resoldre quelcom.

- És i no és així.

- Et desprestigies ?


- No. Em manifesto com sóc. Amb capacitats i claredat. I també amb punts fluixos i nous punts de llum, que m'aporten els altres. I tu també hi ets en aquests altres.
- Ho compliques o et justifiques ?

- Sóc el teu pare.

- I...

- I també un ésser humà que creix, sí no riguis, encara creixo, tot combinant experiències i novetats.

- M'agrada el que dius. Sembla que et sento més a prop i a un nivell semblant.

- Sóc pare i persona. I m'inclino més a ser persona.

- Tu i jo persones.

- Sí... parlem com persones.

- En què puc ajudar-te ?

- S'ha penjat l'ordinador !

I una llàgrima i un somriure es van trobar als rostres de dues persones que s'estimaven.



Comentaris

  • jejejeje[Ofensiu]
    Englantina | 19-04-2011 | Valoració: 10

    Amb aquest final, m'has ben enredat. És una conversa seriosa, sobre l'intercanvi de papers entre els pares i fills quan aquests darrers ja son adults... i resulta que el pare es referia a un problema informàtic!!!! Està molt bé, Joan. M'has fet somriure.

  • resposta a Evaa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-10-2010

    Tens adreça de correu electr. ? La pots facilitar.

  • Eva Fabrés | 23-10-2010 | Valoració: 10

    M'he embolicat amb el diàleg però ho he llegit dues vegades i ja l'he entès. Molt bo! El pare li demana ajuda i el fill li diu que el pare ha de saber més que el fill i al final resulta que s'ha penjat l'ordinador! T'agrada molt escriure sobre la natura i diàlegs no?
    att..Evvaa!:D

  • De bon principi quan le comensat a llegir, savia que mes o menys tindria un final similar a aquet, tot i aixi ma fet somiure..:)

    un peto ben fort!

  • Diàleg seré[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010 | Valoració: 10

    Un diàleg seré i aclaridor aquest que mantenen el pare i el fill... i que jo, com a mare i persona adulta, no puc deixar de fer meu, per més d'una raó:
    Sóc de les persones que demanen ajuda més d'un cop a les seves filles, i no tan sols pel tema de la informàtica!
    I no tan sols a les filles, també als amics, als companys... per això som aquí, oi?

    T'envio una abraçada molt personal,
    Unaquimera

  • els fills també ajudem als pares[Ofensiu]
    xuxú | 13-06-2010

    Quasi sempre és el contrari pero en la informàtica sovint els més joves en sabem més.
    Està molt bé que això sigui així.

    Gràcies pel teu comentari al meu primer poema
    :)


    xuxú

  • I tant que necessitem ajut![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-06-2010 | Valoració: 10


    Jo, personalment, sóc bastant negat per les coses d'informàtica... bé, per les coses d'informàtica i d'altres... però... deixem-ho córrer!
    Les teves mini-converses sempre deixen la porta oberta a fer-hi reflexions. No fas res més que posar sobre la taula unes situacions, no per conegudes menys interessants. Tu, Joan, sempre fidel al teu estil.
    Aprofito per tornar-te a felicitar per la neta néta Xènia. Felicitats!
    -Joan-

  • Pares i fills i allò que s'interposa...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 02-06-2010 | Valoració: 10

    Genial, amic Joan!

    Jo també estic cada vegada més perdut en aquest nou món de tecnologies que es desenvolupa més ràpidament que les meves pròpies possibilitats. Però, a més, el relat té un rerefons d'emotivitat i realitat i amor i sentiment i dolçor, que provoca que cada paraula es pugui assaborir amb una senzillesa extraordinària.

    Enhorabona, amic Joan!

    Una abraçada.

    Toni.

  • aprenent de tothom...[Ofensiu]
    plàcidaploma | 30-05-2010

    Gràcies Joan... per aquesta i cadascuna de les teves produccions que ens conviden sempre a la reflexió...

    Estic d'acord amb tu... sigui quina sigui la nostra edat sempre estem en condicions d'aprendre...!!

    Sigui qui sigui, sempre hi ha un "mestre" al costat preparat per mostrar-nos l'ensenyança... Tenir voluntad d'aprendre fa que això sigui així...

    La forma que adopti aquest mestre no té importància... Permetre'ns que els papers s'intercanviin... és concedir-nos la oportunitat de gaudir d'una vivència extraordinària... I les situacions extraordinaries ens propicien un sabor nou i ric...

    Tots ens necessitem... tots podem interactuar de mil formes diferents i novedoses... Tothom té quelcom valuòs que aportar... i aportar-nos... Només cal obrir-se a la possibilitat... Trencar esquemes que ens encasellen, ens limiten i limiten a l'altre...

    Gràcies Joan... i enhorabona per la teva 199 ena. publicació!!

    petons!!



  • 199!!!!!![Ofensiu]
    nuriagau | 28-05-2010 | Valoració: 10

    199 relats! Una xifra bonica, oi?

    Celebro que hagis dedicat el teu diàleg-reflexió a la interacció entre un pare i un fill. És magnífic que ambdós es puguin ajudar, admirar i estimar en qualsevol etapa de la vida

    Enhorabona,Joan!

    Núria

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-05-2010

    que, quan els fills són petis, no hi ha, per ells, ningú més savi que el seu pare. Quan són adults troben que el pare no és a la seva altura. i quan són vells pensen: quanta raó tenia el meu pare.
    Un relat profund i amè.
    Per cert, Joan. Ahir vaig agafar el teu llibre " Frases fetes i desfetes" amb la intenció de llegir-ne una o dues. Quan me'n vaig adonar llegia la 44. No cal que et digui que tornaré a llegir-les i a poc a poc. Felicitats!
    Una abraçada.

  • Sempre aprenem [Ofensiu]
    Naiade | 27-05-2010 | Valoració: 10

    Amb un tema quotidià, que no se perquè, però em sona!Has encetat un tema interessant.
    És ben cert que els pares ensenyem tot el que podem als fills, però també n' aprenem moltísim d'ells i no tan sols de tecnologia.
    M'ha agradat Joan aquest doble sentit al que ja ens tens acostumats.
    Una abraçada

  • montserrat tafalla rigol | 27-05-2010 | Valoració: 10

    aquest relat té dues lectures, la humana i la humorística. Ambdues son vàlides i positives.

  • En el teu estil, és esplèndit![Ofensiu]
    JOANPG | 27-05-2010 | Valoració: 10

    Com saps encomanar les ganesde viure, de compartir , d'estimar als altres, i sobretot als fills sense perdre la teva virtut de l'humilitat i la sabiesa combinades per valorar a la persona.
    Gràcies, Joan, per compartir i ensenyar als amics el que és un home de feritat.

  • Saber compartir[Ofensiu]
    joanalvol | 27-05-2010 | Valoració: 10

    és una gran virtut. Des del moment que som pares és pel fet d'haver estat fills. Difícil és la relació humana però és el secret de l'èxit de viure bé.

    Una abraçada, Joan
    Joanalvol

  • et segueixo llegint[Ofensiu]
    joandemataro | 27-05-2010 | Valoració: 10

    el missatge de fons del relat és molt bonic i suggestiu... Estic d'acord amb tu, amb el que vols expressar i et felicito
    Et convido a llegir dos poemes meus: La nineta dels meus ulls
    i Dorm, dorm, reiet meu...
    encara que parlen dels fills des d'un altre vessant, de moment ...

    una abraçadota Joan

    fins aviat
    joan

  • Afortunats![Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-05-2010

    Saber demanar ajudar és per a mi una virtut, poder compartir-la amb els fills un privilegi.

    Aquesta conversa és una bona lliçó.

    Gràcies Joan,

    Una abraçada,
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: