Secrets de safareig: Qui té roba per rentar?

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Simforosa Quintanilla, era la reina de la cadena de televisió Canal Obert. Canal que molts coneixien, més aviat, per “Obert en canal”, ja que en el programa estrella que ella conduïa “Qui té roba per rentar?”, es podria dir que gairebé es practicava l’autòpsia a tots aquells que hi passaven o queien a les seves mans.

Simforosa Quintanilla estava més que satisfeta dels índexs d’audiència que obtenia el seu programa. Sabia que era l’enveja de les cadenes de la competència. Totes les altres presentadores o presentadors de programes similars estaven intrigadíssims per saber on havia estudiat, on havia tret el seu saber estar, el seu saber col·locar a tothom en el seu lloc, el seu saber atacar frontalment de manera despietada a qui se li posés per davant...

———o0o———


Qui li havia de dir en plena joventut, quan els avenços de la tecnologia la van deixar sense feina, quina acabaria sent la seva font d’ingressos?

Si les rentadores no haguessin envaït el seu poble, a hores d’ara encara estaria rentant la roba en el safareig públic. Aquesta, aquesta va ser la seva autèntica universitat.




P.S. He jugat amb el significat que el temps ha atribuït a la frase “fer safareig”, en cap cas aquest pobre relat té la més mínima intenció de ser pejoratiu. L’ofici de bugadera sempre ha estat un ofici digne; humil però digne. A Horta, la meva barriada de tota la vida, n’estava ple, de safareigs públics o no públics i de bugaderes.



31 de maig de 2011
Revisat per PiCaPi, el mateix dia
———————

Comentaris

  • Comentari de la quinzena[Ofensiu]
    qwark | 18-03-2013

    Hola Joan,

    En primer lloc, et demano disculpes pel retràs. Per circumstàncies personals he estat una mica allunyat de RC durant la teva quinzena. Em proposo, igualment, complir amb el meus deures.

    Vinc de llegir alguns dels teus darrers relats, que és una cosa que estic agafant el costum de fer amb el relataire de la quinzena, per fer-me una idea del conjunt de l'obra de cada autor.

    En el teu cas, m'ha semblat que tens un estil fresc, que narres històries senzilles amb paraules també senzilles. Amb un regust de cultura popular, probablement adherida a tu al llarg de les moltes experiències que has tingut a la vida.

    Potser per això he triat aquest relat, perquè sospito que en el fons tens alguna cosa en comú amb la Simforosa: tots dos heu après gran part del que sabeu (ella com a "periodista" i tu com a escriptor) a la Gran Escola de la Vida. Tu també "obres en canal" aquelles idees o experiències que creus que contenen una història que val la pena contar. I ens l'ofereixes neta d'ossos i tendons, de tot allò que no és la mateixa essència de la història.

    Com passa amb la Simforosa, que l'aprenentatge principal hagi estat a l'escola de la vida no vol pas dir que no tinguis cura d'aspectes més acadèmics. Els escrits que fas acostumen a estar ben polits i sense errades ortogràfiques, gramaticals o d'estructura.

    Això sí, el producte que feu tu i la Simforosa és diferent. Els teus contes i relats busquen entretenir el lector però també fer-lo voltar entorn alguna petita reflexió. Potser no els fas amb altíssimes pretensions ni expectatives de milionàries audiències o premis ben dotats però crec que aconsegueixes l'essencial: compartir un bon moment amb els teus lectors.

    Espero que segueixis compartint moments amb nosaltres durant molts anys, Joan.

  • L'as clavat!!![Ofensiu]
    Annalls | 05-03-2013

    Es ben be així, la majoria de tertulians de certs programes no tenen ni carrera ni res, saben cridar i prou. Temps enrere hi havien programes del cor que tenien elegància, fins i tot alguna presentadora decent s'ha vist abocada a treballar en els actuals per sobreviure suposo.

    Anna

  • La bugadera d'or![Ofensiu]
    Mena Guiga | 01-03-2013

    A còpia de conversa i xerrameca, si és hàbil, mira si es pot anar lluny!
    Un bon relat que a més dóna un missatge: malgrat els canvis, per més que semblin negatius, sempre hi ha una sortida. Anima molt. Cal saber aprofitar els talents, bo i coneixent-los.

    Mena

  • El safareig dóna per a molt[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2011 | Valoració: 10

    Dóna tant que fins i tot es pot arribar a rentar roba! La d'un mateix i la dels altres també. Redéu, sort que vaig deixar de treballar de periodista; potser a hores d'ara estaria fent el mateix que la Simforosa! Per cert Joan, va ser un immens plaer conèixer-te en persona, conèixer la cara d'un amic que llegeixes i parlar. Espero que la propera ocasió tinguem més temps i poguem fer una cerveseta en calma. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • molt bo joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-06-2011 | Valoració: 10

    i alhora enginyós. Sempre hi ha roba per rentar i sigui com sigui hi ha qui li encanta rentar-la....

    gràcies pel teu comentari als meus " prejudicis "., és ben cert el que dius
    una abraçada
    joan

    pd.- aprofito ja per desitjar-te una bona revetlla i un bon dia de Sant Joan

  • El dit a la llaga[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2011 | Valoració: 10

    Ja veig que la tal Simforosa té estudis “universitaris” d’alt nivell, que al seu torn li proporcionen guanys d’alt rendiment... si és que considerem que “atacar frontalment de manera despietada a qui se li posés per davant” és una tasca digna de reportar guanys a algú, és clar!

    Has posat el dit a la llaga de un bon punt de programes que s’emeten actualment a através de la televisiói, i que segons diuen tenen tanta audiència... és a dir, que tenen molts “universitaris” titolats a la mateixa facultat que la teva protagonista, amb molts alumnes que, des de casa seva, aprenen a parlar a crits a qualsevol, sense escoltar mai ningú, per si un cas va i els diu alguna cosa que els fa pensar, aprendre, o canviar de parer.

    És un plaer tornar a coincidir amb tu, en aquesta nova convocatòria "secretaire".

    T’envio una abraçada abans que acabi la primavera,
    Unaquimera

  • Gràcies[Ofensiu]
    Materile | 16-06-2011 | Valoració: 10


    Volia contestar-te per donar-te les gràcies i he vist aquest relat teu, m'ha cridat l'atenció perquè justament avui he enviat al concurs de minirelats 3, un mini que parla de records d'infantesa i faig referència als safareigs. Bé, que m'ha agradat molt i que m'ha fet somriure. Brodes el relat amb un gran sentit de l'humor i de la ironia.

    Gràcies pel teu temps i perquè em feu descobrir un gran tresor literari i humà a Relats.

    Una abraçada,

    Materile






  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 13-06-2011

    Ja has vist com ha evolucionat el món, de passar a rentar a mà a tenir una màquina que ho fa sol! et seguiré llegint endevant, que ho fas molt bé, jo a vegades penjo quan em ve imaginació, ja que fa poc estava molt ocupada per l'institut.
    Una abraçada!
    Eva.

  • crohnic | 12-06-2011

    Un text divertit i àgil, però que al mateix temps fa pensar en tot el que està passant a la televisió actual, amb tots aquests programes de safareig que tenen tanta audiència... Realment, d'on surten tots aquests personatges que es dediquen a criticar, insultar, desprestigiar o simplement opinar??
    Bon relat, Joan!!

  • Mans ocupades, llengua desenfeinada[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-06-2011 | Valoració: 10

    Suposo que un munt de dones en un safareig, fent anar les mans al ritme de la fregada i amb la llengua desenfeinada, no podien deixar de repassar la vida i miracles de tots aquells que no eren presents a l'higiènic acte.
    Fins i tot tenia la seva gràcia, perquè era com la gazeta que no es llegia. I la canalla escoltavem, amb molt d'interès, tot allò que deien les persones grans. Allò ja és història, però es continua traient els drapets al sol en els anomenats programes "basura".
    Has reflectit molt bé, amb el teu llenguatge sempre precís i imaginatiu, l'existència d'alguns personatges sortits de no se sap on, que es fan famosos sense que es pugui esbrinar quin és el seu mèrit real.
    Escrius molt bé, Joan Gausachs i Marí
    Gràcies per les teves paraules

  • El meu sogre...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-06-2011 | Valoració: 10

    ...sempre diue que "ensenya més la necessitat que la Universitat" i això és un fet. També és veritat que la necessitat fa que les persones potser siguin una mica més reals, més dures i que s'espabilin encara que això ccomporti també ser més dures amb les altres persones. Crec que el cas del teu personatge és una evidencia.
    Mercés pels teus comentaris i una forta abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1303 Comentaris

165738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.