UN MAG DE LLÀNTIA

Un relat de: Eva Fabrés
Mai m'havia parat a pensar, que és el que em podria fer realment feliç.
Al llarg de la meva vida la gent sempre m'ha anat demanant desitjos, ben típic d'un mag de llàntia, i jo, naturalment els concedia.
Però mai m'havien demanat un desig de debò, es a dir, que m'envaís el cor. Segurament haureu pensat: -Quina sort ser un mag de llàntia! Et pots concedir els desitjos que vulguis quan vulguis.- Això és mentida! Fa temps el consell dels mags va convocar una norma que deia que només et podies concedir un desig a tu mateix el dia que te'n demanin un amb el cor. Això es clar, era impossible, tothom demana diners o desitjos infinits.
Però un bon matí, un senyor cec que era molt gran, acompanyat d'una noia que l'ajudava, em va donar un cop amb el bastó i jo empipat vaig sortir de la meva llàntia, i tot seguit vaig explicar-li que era un mag, i li concediria un desig qualsevol. Llavors, em va demanar uns ulls, per poder veure a la seva família abans de morir. Li vaig concedir, i encara segueixo pensant que podria demanar-me, alguna suggerència?

Comentaris

  • betixeli | 05-01-2014

    Un relat perfecte per llegir durant la nit de reis...He llegit més relats teus i també fan molt bona pinta. Espero que n'inventis molts més!

  • Evittta!!! [Ofensiu]
    allan lee | 09-10-2011

    Que m'agrada rebre coments teus!! Nena, si et vas llegir aquell rotllo meu, t'hauré de fer un regal!!!;-))

    M'ha encantat aquest conte. És com un conte clàssic. Té gracia, acció, desenllaç i sobretot fa rumiar una bona estona. Ara, jo, si fos del mag, saps què demanaria? Sentir-me sempre alegre! Això seria tenir la felicitat, crec. Un bonissim relat. Jo no sé, carinyo, si ens guanyarem mai la vida escrivint, però, a que ens ho passem de conya! T'envio una abraçada, no deixis d'escriure, i moltissimes gràcies!!

    Silvia

  • crohnic | 19-06-2011

    Bon relat, Eva... Un relat fantàstic però amb un fons crític sobre les prioritats de les persones... Un conte original! Enhorabona!

  • M’ha agradat i força! [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Jo, no et puc concedir res de res... no sóc mag, però si que et suggereixo que continuïs escrivint. Aquesta lectura, curta, senzilla, directe m’ha deixat un bon regust i em permet començar el dia amb optimisme.
    —Joan—

  • Un microrelat màgic[Ofensiu]
    nuriagau | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Celebro, Eva, que t’hagis decidit a penjar un nou relat. En aquesta ocasió, ens has ofert un microrelat amb un desenllaç obert. Demanes directament al lector que decideixi el desenllaç. I és ben curiós, potser és molt difícil saber quin desig demanaria un per a un mateix amb el cor.
    M’ha agradat molt. Genial! Especialment la frase: ” només et podies concedir un desig a tu mateix el dia que te'n demanin un amb el cor”.
    Ens seguim llegint,
    Núria
    PS: Estàs molt guapa a la foto, Eva.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: